El Premi Nobel de Física de 2018 ha estat concedit a Arthur Askin (Estats Units), Gérard Mourou (França) i Donna Strickland (Canadà), per les seves «invencions innovadores en el camp de la física làser». Segons la resolució del jurat de l'Acadèmia Sueca, Ashkin ha estat premiat pel desenvolupament de «pinces òptiques i la seva aplicació a sistemes biològics». De la seva banda, Mourou i Strickland han estat guardonats «pel seu mètode de generació de polsos òptics ultracurts i d'alta intensitat».

«Els invents que ens honren aquest any han revolucionat la física del làser. Objectes extremadament petits i processos increïblement ràpids ara es veuen sota una nova llum. Els instruments de precisió avançada estan obrint àrees de recerca no explorades i una multitud d'aplicacions industrials i mèdiques», va argumentar el jurat en un comunicat.

Arthur Ashkin va inventar unes pinces òptiques que agafen partícules, àtoms, virus i altres cèl·lules vives amb els seus «dits» del raig làser. Aquesta eina va permetre a Ashkin realitzar un antic somni de ciència ficció: fer servir la pressió de la radiació de la llum per moure objectes físics. I va tenir èxit a obtenir llum làser per empènyer les partícules petites cap al centre del feix i mantenir-les aquí.

Per la seva banda, Gérard Mourou i Donna Strickland han aplanat el camí cap als polsos de làser més curts i intensos creats per la humanitat. El seu article revolucionari va ser publicat el 1985 i va ser la base de la tesi doctoral d'Strickland. Utilitzant un enfocament enginyós, van aconseguir crear polsos de làser d'alta intensitat ultracurts sense destruir el material amplificador. Primer van estirar els polsos de làser en el temps per reduir la seva potència màxima, després els van amplificar i finalment els van comprimir.

Només tres dones premiades

Només tres dones han guanyat en els 107 anys que fa que es lliuren aquests guardons el Nobel de Física. La canadenca va afirmar ahir que se sentia honrada de ser una de les poques guanyadores del Nobel de Física fins al moment. «Òbviament, necessitem celebrar les dones físiques perquè estem allà fora», va reivindicar.

Strickland es converteix així en la primera dona a rebre aquest guardó des de 1963, any en què es va alçar amb el premi la física teòrica Maria Goeppert- Mayer. L'acadèmia sueca va decidir atorgar fa 55 anys el Nobel a la científica nord-americana «per les seves contribucions a la teoria del nucli atòmic i les partícules elementals, particularment a través de la descoberta i l'aplicació de principis fonamentals de simetria». Igual que en el cas d'Strickland, Goeppert-Mayer va compartir el prestigiós guardó amb dos homes: el físic i matemàtic hongarès Eugene Paul Wigner i el físic alemany Johannes Hans Jensen.

Molts anys abans, el 1903, la institució sueca va concedir el Nobel de Física a la científica polonesa-francesa Marie Curie, «en reconeixement dels serveis extraordinaris que van prestar les seves investigacions conjuntes sobre els fenòmens de radiació descoberts pel professor Henri Becquerel». Becquerel va descobrir la radioactivitat el 1896, una troballa que va inspirar Marie i Pierre Curie a investigar més a fons aquest fenomen.