Àlex Rigola versiona el clàssic Un enemigo del pueblo, d'Henrik Ibsen amb l'objectiu de «fer dubtar» els espectadors sobre aspectes de la democràcia com el sufragi universal.
L'obra, que denuncia la corrupció del poder i la manipulació dels mitjans, arribarà al Teatre Municipal de Girona aquest dijous en el marc del Temporada Alta.
Rigola vol «fer trontollar» l'espectador posant-lo en un «dilema ètic», segons va dir ahir en la presentació de l'espectacle.
Nao Albet, Israel Elejalde, Irene Escolar, Òscar de la Fuente i Francisco Reyes protagonitzen aquesta confrontació entre l'individu i la societat que ara s'estrena a Catalunya i preveu fer gira estatal.
L'obra, produïda per Pavón Teatro Kamikaze, es va estrenar a Madrid a l'agost, i no preveu, de moment, gira catalana, enllà de la funció de Temporada Alta.
Tot comença amb una pregunta que es llança al públic: «creieu en la democràcia?». D'aquesta manera, Rigola vol interpel·lar l'espectador tal i com va fer a l'obra Vània, on la intenció també era «trencar la barrera amb el públic», encara que en aquella ocasió de forma «més emocional».
L'exdirector de los Teatros del Canal assegura que Un enemigo del pueblo (Ágora) neix «del seu propi comportament». «És evident que durant aquest últim any han passat moltes coses a prop meu i això només fa que de mirall».
Segons Rigola, «tots tenim una ètica i la coneixem molt bé en la teoria», però quan toca personalment la nostra butxaca «aquesta ètica canvia».
L'obra s'endinsa en debats com ara si tothom hauria de tenir dret a votar o si tothom hauria de votar perquè una societat funcionés millor. Dilemes entre ètica i interessos personals «que ens trobem grans situacions i també en el nostre dia a dia», explica Rigola.
En la seva versió lliure, Rigola trasllada el conflicte moral i d'interessos que plantejava Ibsen («És la opinió de la majoria l'enemic més perillós de la raó i de la llibertat?») a la realitat d'una companyia de teatre. A la funció, la qüestió és si és «legítim i honest» que un teatre rebi subvencions d'un partit que es troba a les antípodes dels seus i, sobretot, si ho és pagar el preu d'autocensurar-se per accedir a aquestes ajudes.
La duració de l'obra és variable, "d'entre 10 i 90 minuts", segons una sèrie de votacions que farà el públic i decidirà així el desenvolupament de l'obra.
