L'actor Sergi López es posa a la pell d'un rodamón anomenat Último i que fa el que pot per guanyar-se la vida a la pel·lícula italiana Lazzaro felice, d'Alice Rohrwacher, i que ha passat pel Festival de Sitges i forma part de la Secció Oficial a Competició.

López ha recalcat que si per una cosa destaca el film és perquè «és desarmant». I ho és perquè el seu protagonista, Lazzaro, interpretat per Adriano Tardiolo, és «un personatge desarmant en un món de grans i enormes enganys que es perpetuen» i perquè «torna a una cosa tan senzilla com posar-se al lloc de l'altre». Això, ha afegit, en un moment com l'actual amb tanta competitivitat i ambició «és desarmant».

Lazzaro felice es la història de la trobada entre Lazzaro, un jove pagès molt bona persona i molt silenciós, i Tancredi, un jove noble arrogant que s'avorreix a la Inviolata, un petit poble que es troba lluny del món, controlat per la Marquesa Alfonsina de Luna. Els dos segellen la seva peculiar amistat en el moment que Tancredi organitza el seu propi segrest i demana ajuda a Lazzaro. Aquesta amistat permetrà a Lazzaro travessar el temps i viatjar anys després a la ciutat a buscar el seu amic.

L'actor és molt «fan» de l'Alice Rohrwacher, la directora. «Ella és desarmant com la pel·lícula, és una dona honesta, intel·ligent i carinyosa i ha vist molt de cinema», indica. La pel·lícula, ha destacat, parla del «gran engany» d'una marquesa amb un grup de camperols que no els explica que ha arribat el segle XX i que hi ha drets socials i sindicals i viuen encara en un règim feudal, però quan es destapa l'engany, els camperols «van a la ciutat de l'esperança i allí es troben en el gran engany que vivim nosaltres ara».