Primer hauria de ser la persona

Dramatúrgia i direcció: Ferran Joanmiquel

Intèrprets: Jordi Subirà, Mireia Vallès i David Martínez

14/11 Sala La Planeta

Fotoperiodistes com Joan Guerrero, Sandra Balsells, Emilio Morenatti, Samuel Aranda o Marta Ramoneda en boca de tres fantàstics intèrprets com són Jordi Subirà, Mireia Vallès i David Martínez. El passat diumenge la Sala La Planeta va acollir alguna cosa més que una obra de teatre. Una proposta més pròxima a un exercici col·lectiu de reflexió sobre quina hauria de ser la veritable funció del fotoperiodisme i l'ètica dels professionals que l'exerceixen.

En una sala petita i fosca les històries dels diferents fotògrafs ressonaven amb força acompanyades d'una selecció musical exquisida i una escenografia senzilla. Tal com ho demana l'obra. Per posar èmfasi en allò que és important: les fotografies i les històries que les acompanyen. Relats de quan estaven a Kabul, sobre la cobertura de l'Ebola, o l'espectacle mediàtic en clau còmica que va portar l'episodi del conflicte de l'illa del Perejil. Històries amb una vessant molt humana al darrere que ens porten a veure que en realitat els fotògrafs són els primers de passar l'examen moral. Dones i homes amb una càmera a la mà enfrontant-se cara a cara amb la realitat més autèntica.

Durant l'estona que dura la funció, els espectadors, doncs, no poden evitar connectar de ple amb uns relats dels quals són coneixedors, consumidors, i per què no? Còmplices. Històries que veuen a través de la televisió, que llegeixen als diaris... per acabar-se preguntant: què va primer? El fotoperiodista, o la persona? «Primer hauria de ser la persona», confessa un d'ells, «perquè llavors la foto serà millor, tindrà ànima».