Físics i matemàtics de les universitats City i Queen Mary de Londres i de la Universitat de Barcelona (UB) investiguen l'evolució del llenguatge a partir de l'observació dels 2.541 canvis de normes lingüístiques que han tingut lloc durant els dos últims segles en les llengües espanyola i anglesa. La revista científica Proceedings of the Natural Academy of Sciences (PNAS) ha publicat l'estudi que han dut a terme els investigadors de l'Institut de Sistemes Complexos de la UB (UBICS) Albert Díaz-Guilera i Roberta Amato; Lucas Lacasa, de la Universitat Queen Mary de Londres, i Andrea Baronchelli, professor a la City de Londres i coordinador del treball.

En una nota de premsa, el físic Albert Díaz-Guilera, que és el director de l'UBICS, explica que en aquest treball han «identificat diferents patrons per adoptar la norma lingüística en funció de si es tracta d'un canvi espontani o segueix els canvis proposats per una institució». A més, els experts proposen «un model matemàtic simple que reprodueix totes les observacions empíriques i que permet millorar el nostre coneixement de l'evolució cultural del llenguatge i del comportament col·lectiu en resposta a certes propostes».

En l'anàlisi de les dades, els autors han identificat tres conductes diferents en funció de si l'origen del canvi és una institució formal, una institució informal o espontani.

Díaz-Guilera explica que quan el canvi el proposa una institució formal és «pràcticament immediat» i a la resta són més lents. El coordinador de la investigació, el matemàtic Andrea Baronchelli, subratlla que aquest estudi té moltes implicacions perquè els mecanismes que han identificat també poden aplicar-se en altres camps a més del de la llengua per comprovar teories de canvis. «Diversos grups, des de governs fins a organitzacions privades, intenten influenciar conductes convencionals i creences, i sabem que les xarxes socials estan agilitant el procés de canvi de comportament col·lectiu», va explicar l'expert.

Segons Baronchelli, entendre com canvien les normes socials, i quines marques deixa aquest canvi en les dades, ens ajudarà a entendre millor la nostra societat i perfilar les intervencions orientades a contrastar efectes no desitjats.