Per oferir aquesta reflexió he mantingut un diàleg sobre les missions amb Mn. Joan Soler, missioner durant nou anys al Togo (Àfrica). Alhora, he recordat converses amb altres missioners, preveres i laics.

Per què any rere any hem de parlar de la missió? Doncs és molt senzill: perquè la missió és el centre de la vida de l'Església, i l'Església ha nascut per a la missió: «Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l'evangeli a tota la humanitat» (Mc 16,15). La qüestió és, però, saber com ho farem per dur a terme aquesta missió. I és aquí on surten tres aspectes que són importants.

En primer lloc cal prendre consciència que, tot i la urgència de la missió, aquesta no ens pertany. Perquè la missió és una crida de Déu. És Déu qui pren la iniciativa i que dona a cadascú la missió que li correspon: «Va cridar els qui va voler (...) perquè estiguessin amb ell i per enviar-los a predicar» (Mc 3,13-14).

I d'aquí deriva el segon aspecte. I és que si bé acabem de dir que la missió ve de Déu, sempre passa per una persona que respon. És la vocació. I la vocació comença en el fet d'estar amb Jesús. La primera crida que et fa Déu, abans d'enviar-te, és d'estar amb Ell. No es pot ser un veritable missioner o missionera si abans no s'ha estat una persona de pregària, una persona que troba el temps necessari per descansar en el silenci del cor de Déu.

I és després d'haver estat amb Jesús quan l'home entén la missió que Déu li ha confiat. I aquest és el tercer aspecte de la missió. Descobrir quina és la nostra missió, perquè hi ha tantes missions com persones, però totes tenen un centre comú: fer conèixer Jesucrist, anunciar la bona nova de l'Evangeli, predicar que el Regne de Déu ja és aquí.

I aquests són els aspectes de la missió, tot i que hi ha una darrera pregunta: a qui ens envia Déu? I aquí és on hi ha hagut la gran confusió. Sovint s'ha associat missions amb les Missiones Ad Gentes, és a dir, el missioner era aquell que marxava a terres llunyanes. Però no! Tots hem de ser missioners sabent a qui ens ha enviat. Hi ha missioners cridats a treballar en els països més pobres, altres a treballar amb els avis, amb els joves, amb les persones que viuen en dificultats, als col·legis, a les parròquies [...] (extret del Full Parroquial).