Som a finals d'octubre, el fred comença a fer-se sentir, la gent ja va embolcallada, amb abrics i guants, el terra de la devesa roman encatifat de fulles seques, i són els dies de festa a Girona, el 29, Sant Narcís, patró de la ciutat i l'1 de novembre, Tots Sants, i ja ho sabeu : «Per Tots Sants, tots a Girona», expressió proclamada cada any i a fe que és ben certa, car a la ciutat, com diu Sagarra : «Fa una boira que sembla un vel de fada, sonen el clarinet i el tamborí...» i s'omple de visitants d'arreu per assistir als molts actes programats, actes de tota mena, exposicions, fira del dibuix, fira de bestiar, atraccions, xurreries, parades de joguines, concerts, balls, i un llarg etc.
Les sardanes no hi manquen mai a la festa. Diversos dies hi ha audicions per les més afamades cobles del país i sobretot destaca el concert que se celebra el dia de Sant Narcís i el Concurs de Colles que té lloc el dia 1 de novembre.
Des del 1988, la diada del 29 d'octubre hi ha un concert a cura de la Principal de la Bisbal. Al principi se celebrava al Teatre Municipal, però passà a l'Auditori la Mercè, que en ser petit no podia encabir tothom i s'havia d'interpretar matí i tarda. Posteriorment es feren a l'església de Sant Domènec i en els darreres anys té com a escenari la sala Xavier Montsalvatge de l'Auditori de la Devesa.
Sota la batuta del director de la Principal, Francesc Cassú i Jordi, s'interpretaran les diverses composicions coblístiques. S'encetarà amb la sardana de Puigferrer Girona, Ciutat Pubilla. Girona, fou la primera Ciutat Pubilla, l'any 1960 les celebracions foren poques i gairebé entaforades, no es composà cap sardana commemorativa, però l'any 1977 i a petició del sardanista Josep Torres Estruch (recentment traspassat) es demanà al mestre Manel Saderra i Puigferrer que en fes una dedicada a aquell esdeveniment i la compongué i dedicà a en «Pitu Torres». Amb ella es començarà el concert. La primera part es clourà amb una adaptació de La flauta màgica: La reina de la nit! que cantarà, juntament amb la cobla, la soprano Elena Martinelli. La segona part serà tota dedicada a Ricard Viladesau, en el centenari del seu naixement, (18 de gener de 1918). Així s'interpretaran les sardanes: Girona, 1808, Tap i carbassa de contrabaix i flabiol, Alt Empordà, Llibertat i un recull de boleros i havaneres de Viladesau que ha efectuat Antoni Mas Bou, destacant, per exemple cançons que popularitza Jorge Sepúlva: El mar y tu o Enamorado del mar... El concert s'acabarà amb la ja mítica Girona m'enamora, estrenada el 1989, que vaig tenir l'honor de presentar. Òbviament la veu li posarà l'Elena.
L'altre fet destacable és el Concurs de Colles sardanistes, que arriba a la 78a edició i organitza la sessió sardanista del GEiEG. Aquesta manifestació sempre ha estat considerada una de les més importants de Catalunya, en la qual venen a Girona colles de tots els indrets. La recordem celebrada a l'antiga plaça de braus (avui derruïda), a la Devesa i en aquests darrers anys, al costat de la plaça del Mercat, coneguda com la plaça del Lleó i de nom oficial plaça Calvet i Rubalcaba. Als acords de la cobla Ciutat de Girona es ballarà la sardana revessa, les de lluïment i la de germanor. L'acte començarà a les 11.00 h del matí.
A la tarda, a l'Auditori de la Mercè hi haurà el 60è Concurs de sardanes revesses individual, també amb la cobla Ciutat de Girona.
El dia 4 es clouen les Fires i Festes de Girona, amb el castell de focs artificials i aquest dia les sardanes, a la tarda, seran a cura de la cobla Selvatana.
Aplec de les Roquetes
Hem de dedicar uns mots a l'Aplec de les Roquetes, que se celebra diumenge, dia 28, al parc de la Guineueta de Barcelona i és un dels més cabdals de Catalunya. Hi prenen part les cobles: la Principal de la Bisbal, Sant Jordi-Ciutat de Barcelona, Montgrins i la Principal del Llobregat. En aquesta ocasió arriben a la 50a edició. Amb aquest motiu s'estrenarà la sardana de Jordi Leon Camí d'or, s'obsequiarà els assistents amb pastissos i cava, i al dinar de germanor, també especial, amb un còctel de gambes i arròs. També hi haurà un concurs de colles improvisades, es ballarà la darrera sardana en què els balladors portaran espelmes i finirà la festa amb un castell de focs artificials. L'organitza l'Agrupació Sardanista L'Ideal d'en Clavé, una entitat fundada l'any 1960 a la barriada de Nou Barris de Barcelona.
Enhorabona als amics de les Roquetes pels seus 50 anys bo i recordant-los: Lluís Almoyner, Ascenció Mateu, Josep Cuello (tots tres ja difunts) i els que romanen, August Algueró, Jordi Raurell, Carme Comas, Andreu Sardà, Antònia Ferrer, Josep Pomés, Rosa Pitart , Teresa Vilajuliu... Un bon exemple.
Unió de colles
Avui, divendres, 26 d'octubre, a les 19.30 h, l'Orfeó Martinenc (avinguda de la Meridiana, 97) acollirà el concert commemoratiu dels 60 anys de la Federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya (UCS), amb la cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.
L'esdeveniment comptarà amb l'estrena de la sardana que Alfred Abad ha dedicat a la UCS per aquest aniversari. Durant el concert també es recuperaran les 2 primeres sardanes dedicades a l'entitat. Són, en concret, Davant la Catedral, d'Agustí Borgunyó, i Alegres fadrins, de Pau Marons. A més, s'interpretaran peces com ara el Tríptic laietà, de Josep Maria Ruera, que va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona 1970, UCS, Un mar de sardanes, composició per al 50è aniversari de l'entitat i que no s'ha tornat a escoltar des de la seva estrena fa 10 anys.
Festa del Collell
Explica la tradició que un piadós feligrès de la parròquia del Torn, anomenat Miquel Noguer, anava a caçar cada dia amb la seva ballesta pels terrenys on hi havia un santuari. Abans de tornar a casa, s'agenollava sempre davant la porta d'una capella i destinava un temps a la pregària. El dissabte, el 25 d'octubre de 1483, després d'haver resat, sentí dins de l'ermita uns grans plors. S'obrí la porta de l'església i aparegué una noia jove d'uns 8 anys, vestida de blanc que es presentà a Miquel Noguer com la Mare de Déu. Li demanà que fes conèixer als veïns del Torn, de Mieres, del Sallent i de Sant Miquel de Campmajor els següents desigs: guardar el sant diumenge, el compliment de les lleis de Déu, la pràctica de la caritat i la regeneració del santuari, que així es féu construint una nova capella A dins de l'església antiga del Collell, hi ha una làpida a terra, on s'indica que fou precisament allí on tingué lloc aquest fet.
El santuari del Collell, malgrat la distància que hi ha, pertany a la població de Sant Ferriol de la Miana.
Aquests són els fets que es rememoren cada any, a finals d'octubre.
L'any 1902 es posà la primera pedra de nou santuari i es construí l'edifici col·legi, seminari actual.
Diumenge, doncs se celebra aquesta festa de l'aparició de la Verge, amb un ofici solemne, el cant del virolai i unes sardanes davant l'església que interpretarà la cobla la Principal d'Olot.
