n Els governs de la Unió Europea sospesen demanar formalment el retard fins a l'any 2021 de la fi del canvi d'hora bianual proposat per l'Executiu comunitari per al 2019, per tal de disposar de més temps d'adaptació, una qüestió que tractaran en la reunió informal de ministres de Transport de la UE dilluns que ve a Graz (Àustria).

Així, els Estats membres han expressat «el seu interès en disposar de més temps» de preparació abans d'implementar la normativa que eliminarà el canvi horari, ja que creuen que la proposta de la Comissió Europea -que vol que el nou sistema sigui una realitat en 2019- és «massa ambiciosa», segons fonts comunitàries.

Per això, la presidència rotatòria de la UE, que actualment recau a Àustria, ha presentat una proposta a la resta de països del bloc comunitari en la qual advoca per endarrerir aquest canvi un parell d'anys, fins al 2021, si bé fonts de la UE reconeixen que la «majoria d'Estats membres» encara no han fixat la seva posició al respecte i «res s'ha decidit encara». Aquesta qüestió està, però, a l'agenda del Consell informal de ministres de Transport i Medi Ambient del proper dilluns 29 d'octubre, en la qual els 28 governs de la UE estudiaran si demanen oficialment el retard del canvi d'hora en la seva posició comuna per les negociacions que mantindran en el futur amb el Parlament Europeu i el mateix Executiu comunitari, que hauran d'assolir un acord sobre les noves normes.

Per la seva banda, la Comissió reconeix que ha presentat una proposta «amb uns terminis molt ambiciosos» perquè vol «respondre a les demandes dels ciutadans que han expressat que no volen tornar a canviar l'hora dos cops l'any», segons ha explicat la portaveu de la institució, Mina Andreeva. «Veurem ara com es desenvolupen les negociacions però la nostra posició està sobre la taula, i la defensarem», va assegurar ahir Andreeva en roda de premsa.

Brussel·les va proposar el setembre passat l'eliminació del canvi d'hora bianual a tota la UE, al·legant que és el que van reclamar més del 80% dels 4,6 milions de ciutadans europeus que van participar en una consulta pública sobre aquesta qüestió.