Una investigació duta a terme per un biofísic austríac, Christian Herbst, tenia la intenció de provar que Freddie Mercury disposava d'una veu única. En concret, la més especial que s'hagi escoltat en la història de la música.

Per a això, el científic, especialitzat en la fisiologia vocal dels cantants, va analitzar un total de 240 notes sostingudes de més d'una vintena d'enregistraments del vocalista de Queen en solitari. És a dir, sense cap acompanyament instrumental.

A través d'elles, Herbst va demostrar, per exemple, que el to de Mercury era de baríton i no de tenor, com es creia en un primer moment. Així mateix, en l'estudi publicat a la revista científica Taylor & Francis Online s'observa com el vibrat de l'artista, popularitzat de nou gràcies a la pel·lícula «Bohemian Rhapsody», era de 7 Hz, superant d'aquesta manera els 5,7 Hz que tenia Luciano Pavarotti.

D'aquesta manera, Mercury podia moure les seves cordes vocals amb més rapidesa que altres estrelles de la música, podent així oscil·lar la seva veu. «Era capaç de controlar la veu quan estava a punt de perdre el control», asseguren sobre ell els experts, com es pot comprovar en una versió de «We Are The Champions» gravada a capella.