L'any 1968, fa exactament 50 anys que el sardanisme olotí i la pròpia ciutat foren honorats amb la proclamació d'Olot, Ciutat Pubilla de la Sardana.
Amb el pregó pronunciat el 20 d'abril de 1968 es donava inici a les múltiples activitats programades per aquest important esdeveniment. El pregó no amagava l'enorme preocupació davant les traves i lentitud a suportar, en qualsevol de les gestions endegades en plena recuperació de les nostres tradicions. Molt especialment pel futur de la sardana, convençuts que amb la pèrdua de les nostres tradicions, es perden també les pròpies arrels.
El nom d'Olot unit al de la sardana creuà fronteres. El missatge al món sardanista escrit pel català universal Pau Casals arribà a tots els Casals d'arreu del món. També la ràdio, TV i la premsa local i del país, en féu ampli ressò publicant nombrosos articles, comentaris i fotografies en portada. Amb la col·laboració de senyeres pels carrers i places de la ciutat i més tard la convocatòria dels Jocs Florals dedicats a la Sardana marcà un nou punt d'inflexió.
En el 25è aniversari un nou pregó posava l'accent en la gran repercussió mediàtica, política i social que s'esdevingué d'aquell pubillatge. En el transcurs del temps es constatà la consecució d'importants fites i la consolidació de diversos projectes.
La promoció i l'ensenyament a ballar sardanes s'esdevé encomiable i prometedora.
Avui, any 2018, cal reconèixer que el treball realitzat no ha aconseguit la desitjada integració de la massa juvenil, una situació que en l'àmbit sardanista ha de provocar inquietud i preocupació. La conseqüència d'un relleu generacional que doni suport a l'actual massa social, que en les ballades omple carrers i places, s'esdevé imprescindible.
Malauradament el temps no s'atura i curant aquests 50 anys hem experimentat l'amarg sentiment per la pèrdua d'infinitat d'amics i col·laboradors. Per tots ells un pietós record (ASO).
Aquest són els actes que es desenvoluparan diumenge, dia 18.
A les 11 h Missa, al final de la qual una rotllana dansarà una sardana de germanor a l'interior del temple.
A 12.15 h Ofrena floral al monument a la sardana, instal·lat a l'entrada del parc Nou, i tot seguit ballada de sardanes per la cobla la Principal d'Olot.
Un dinar de germanor amb assistència de les autoritats, de la que fou Pubilla de la Sardana, Mariona Serra i llurs dames d'honor
A les 19.00 h al Torin, concert amb la cobla La Principal d'Olot, Coral Croscat i Cor de Cambra.
festa de sant romà
de lloret de mar
La Festa Major d'hivern de Lloret de Mar se celebra per Sant Romà, el dia 18 de novembre. En els seus inicis era una festa d'un sol dia, però en l'actualitat Sant Romà se celebra durant gairebé tot el mes de novembre.
Els actes de celebració inclouen fires, concerts, cinema, teatre, audicions de sardanes, jocs infantils i un munt d'activitats culturals amb les quals petits i grans poden gaudir de la festa.
El cap de setmana abans del dia 18 de novembre, se celebra una de les activitats més esperades: la Fira Medieval. Durant el cap de setmana, Lloret de Mar es transforma en un autèntic escenari medieval en el qual podem trobar representacions de llegendes, màgia, parades de productes artesanals i demostracions d'oficis antics.
El matí del dia 18, a partir de les 9.30 h cercavila gegantera amb Colla Gegantera de Salt, Mataró, Taialà, Anglès, Port de la Selva, Sant Celoni, Colla Gegantera de Lloret de Mar i Associació de
Gegants i Capgrossos de Lloret de Mar. El migdia se celebra a l'església una missa, al final de la qual una colla dansa una sardana al redós de l'altar major. Seguidament sardanes que interpretaran la cobla La Flama de Farners.
un noi de 15 anys
ha escrit una sardana
Aquest passat dijous, 1 de novembre, l'Auditori del Centre Cultural de la Mercè de Girona, en el marc del 60è concurs individual de sardanes revesses de la ciutat, s'ha estrenat, durant el concert posterior, la 1a sardana de Cesc Corominas, un jove autor de 15 anys. Entre el públic hi ha assistit el president de la Generalitat de Catalunya, Joaquim Torra; l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas i el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Joaquim Rucabado.
El propi Cesc Corominas ha dirigit la Ciutat de Girona, responsable musical del concurs i el concert. La nova sardana es titula Un segle de passions, i està dedicada als 100 anys del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG), que se celebrarà el proper 2019. L'autor està vinculat a aquesta entitat en ser dansaire de la colla Veterana, Aires Gironins, així com de la colla Juvenil Maig del Grup Sardanista Maig. Cesc Corominas és natural de Canet d'Adri i ha estudiat piano i actualment violoncel i composició. També toca a l'orquestra del Conservatori de Girona i el Quartet Piazzolla.
la sardana a torí
La sardana estigué present el diumenge, 11 de novembre, a la 15a trobada de l'Associazione Nazionale Danza Educazione Societa? (DES), entitat centrada en ensenyar i difondre diverses danses i manifestacions artístiques tradicionals d'arreu del món. Enguany se celebrà a Torí i hi prengueren part Imma Pujol, responsable d'ensenyament de la Confederació Sardanista de Catalunya, antiga dansaire de colla i mestra i Anna Costal, Doctora en Musicologia i intèrpret de tenora.
Així, s'explicarà la història de la sardana i l'ensenyaran a ballar als participants. La majoria dels assistents eren professors, artistes i entitats interessats en la dansa com a eina pedagògica.
Les reunions anuals del DES van començar el 2003 i han tractat temes molt diversos, com ara la voluntat de comptar amb la dansa a l'escola, danses en comunitat i comunitats de danses, la dansa al llarg de tota la vida o la dansa i la natura. També han publicat 2 llibres fruit d'aquestes trobades.
D'aquesta manera la sardana troba una nova finestra per explicar-se i obrir noves vies de col·laboració a nivell internacional.
la llengua catalana
La Confederació Sardanista de Catalunya s'ha adherit al manifest El català, llengua comuna! de la Plataforma per la Llengua per engruixir el recolzament de la societat civil i cultural catalana a aquest projecte. La decisió la va aprovar la Junta Executiva de l'entitat en considerar cabdal la defensa i ús social de la nostra llengua com a part essencial de la cultura, i en què el sardanisme s'hi veia reflectit.
Alguns dels punts del manifest indiquen que «el català és la llengua que ens uneix. És l'idioma amb el qual volem construir la societat i que tothom pot compartir», que «el català és una eina d'inclusió social» o que «la llengua és una eina d'aproximació i no pas un instrument de confrontació».
Les altres grans entitats adherides són Càritas Catalunya; el col·lectiu de treballadors del Consorci per a la Normalització Lingüística CPNL; els sindicats CCOO, UGT i Intersindical CSC; el Futbol Club Barcelona; Fundesplai; SOS Racisme; la Unió de Federacions Esportives de Catalunya; la Universitat Pompeu Fabra; la plataforma ciutadana que agrupa persones d'origen estranger favorables al dret a decidir el futur de Catalunya, entre moltes altres.
