17 de novembre de 2018
17.11.2018
Diari de Girona

Delicte i pecat

17.11.2018 | 01:36
Delicte i pecat

El títol de l'article no deixaria de ser una bona pregunta per a un examen de cultura social. Una vegada més, sort del llatí, que ens permet arribar a les arrels dels conceptes i a distinguir les coses. «Distingeix i venceràs». Delinquo vol dir caure en falta, faltar moralment. Les organitzacions polítiques, sobretot, tenen configurat un Dret Penal per contrarrestar els efectes antisocials dels delictes.

És una manera de viure respectant la dignitat de la persona humana i la defensa dels drets socials. El concepte de delicte ocupa gran part de la informació dels mitjans. Tothom sap què és un delicte. Tothom s'esgarrifa davant dels delictes de sang. Lentament, ens anem contentant de viure sense delictes.

Ningú està content amb les follies humanes que transformen la convivència amb una guerra sense fronts. El que passa és que hi ha hagut una devaluació en el concepte de «delicte». No em refereixo a conceptes polítics. Penso que el nostre poble, abans de saber Dret Penal, coneixia l'humanisme espiritual del Poble Jueu. Coneixia uns delictes que escapaven al Dret Penal, però que quedaven clavats en les arrels del propi ser.

Abans que la correcció de l'Estat, sabien que previ al Codi Penal hi ha el Codi de la pròpia consciència, que el delicte s'especifica per la seva publicitat, però que en el món profund dels sentiments i de l'esperit, l'home té com a guia la consciència del mal, i que d'aquest mal moral de sempre, aquell que Sant Pau ens recorda enumerant manaments concrets, se'n diu pecat.

No està subjecte, en el secret del propi jo, al Dret Penal, però busca el perdó, demana misericòrdia i cerca la reconciliació perquè necesita pau i joia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook