Un nanosatèl·lit creat per la UPC es llançarà a l'espai la setmana vinent

Els nanosatèl·lits són satèl·lits de «dimensions molt reduïdes, amb forma de cub els costats del qual tenen uns 10 centímetres de longitud, amb un pes d'entre 1 i 10 quilograms i les prestacions del qual són molt semblants a les dels grans satèl·lits», han explicat els investigadors i responsables del laboratori Adriano Camps i Eduard Alarcón.

El NanoSat Lab va néixer el 2007 i les noves instal·lacions compten amb aparells per testar, mesurar i calibrar que ja estaven en les anteriors, com la càmera de buit i la taula de vibracions a les quals se sotmeten els diferents components que es construeixen i que hauran de formar part del nanosatèl·lit, però en un únic entorn controlat, ha explicat Camps. Es tracta d'una «sala blanca on s'assegura que els paràmetres ambientals com les partícules i pols contaminants de l'aire, el flux o pressió de l'aire, estan per sota d'un determinat nivell de contaminació», ha detallat el científic.

Eduard Alarcón ha explicat que el laboratori és un «espai de docència» on s'han format entre 140 i 150 estudiants procedents de diverses carreres de la UPC com l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels, l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona o l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa, que «de manera multidisciplinària han desenvolupat la saga de satèl·lits experimentals Cat».

En l'àmbit docent, el laboratori és una «plataforma ideal per posar en pràctica coneixements adquirits en tecnologies espacials o en altres camps com l'astronomia i l'astrodinàmica, la navegació per satèl·lit o l'observació de la terra, fins a les comunicacions òptiques, les antenes i els circuits de radiofreqüència», segons els responsables del laboratori.

La «democràcia espacial»

El satèl·lit Cat-1 que es llançarà forma part d'una sèrie de satèl·lits que incorporen en una sola plataforma més d'un element per estudiar a l'espai a partir de tecnologies d'ús quotidià com els xips o els transmissors de receptors de comunicacions sense fils dels telèfons mòbils, cosa que Adriano Camps ha qualificat com «la democratització de l'accés a l'espai», ja que fins a finals dels anys 90 la construcció de satèl·lits era una «obra d'art molt costosa», ha afegit Eduardo Alarcón.

El Cat-1 s'està desenvolupant des de l'any 2007 i, segons Camps, «podem dir que genèticament és el pare de la resta de nanosatèl·lits Cat». Camps ha afegit que la missió espacial en la qual s'anava a llançar el 2014 va ser avortada, i ara l'han pogut «recol·locar a la llançadora índia que comportarà d'altres nanosatel·lits dels quals s'anirà desprenent en el seu viatge per l'espai».

Les sis tecnologies que s'assajaran amb el Cat-1 són el primer transistor de grafè, que serà a l'espai per comprovar el seu comportament en les condicions espacials, un comptador Geiger comercial que mesura les partícules radiocactives i les radiacions ionitzants i un sistema microelectromecànic ressonant que servirà per monitorar per primera vegada com l'oxigen monoatòmic ataca un polímer i el seu interès a aplicacions electròniques.

A bord del nanosatèl·lit també es posarà a prova un nou sistema de recol·lecció d'energia ambiental creat en el NanoSat Lab, es comprovarà el funcionament d'una tecnologia desenvolupada per transmetre energia a l'espai sense fils i la sisena càrrega serà la càmera fotogràfica que permeti captar imatges des de l'espai.

Amb un cost de 88.000 euros, el llançament del nanosatèl·lit Cat-1 està finançat per l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, ha explicat Adriano Camps, que ha afegit que els fons per mantenir el laboratori procedeixen de diferents projectes europeus, del programa d'investigació ICREA de la Generalitat i en menys grau del ministeri de Ciència i Innovació.