L'anàlisi de les eines de pedra i dels ossos d'animals trobats al jaciment algerià d'Ain Boucherit han demostrat que fa 2,4 milions d'anys ja hi havia homínids al nord d'Àfrica, fet que avança en 500.000 anys l'arribada dels primers homes a aquest extrem del continent. Fins ara, les eines i els ossos antropitzats més antics del món (datats en 2,6 milions d'anys) s'havien trobat al jaciment de Gona (Etiòpia), a l'Àfrica Oriental, l'àrea geogràfica considerada el bressol de la humanitat. De fet, va ser en aquesta zona on es van descobrir les restes de «Lucy», un dels fòssils més antics del món (uns 3 milions d'anys), i el primer homínid que va caminar dreçat.
Fins a la publicació d'aquest estudi a la revista Science, la majoria dels paleoantropòlegs creien que els primers homínids es van dispersar des de l'Àfrica Oriental cap al nord, i que ho van fer molt més tard, fa uns dos milions d'anys. L'anàlisi de les eines de sílex trobades a Ain Boucherit conclou que són molt similars a les de Gona: les dues tenen vores afilades que s'usaven per processar les carcasses dels animals i les dues són mostres típiques de la tecnologia lítica.
El descobriment trenca amb tot allò establert fins a la data i planteja dues noves hipòtesis: o bé l'ocupació dels primers homínids des de l'est cap al nord d'Àfrica va ser molt més ràpida del que es pensava, o bé, la indústria lítica es va originar en diversos grups humans simultàniament.
L'estudi, liderat pel Centre Nacional d'Investigació sobre l'Evolució Humana (CENIEH), s'ha fet en col·laboració amb investigadors de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i del Museu Nacional de Ciències Naturals del CSIC, al costat d'altres centres d'investigació d'Algèria, Itàlia, França, Austràlia i Estats Units.
El bressol de la humanitat
«La indústria lítica d'Ain Boucherit, que és tecnològicament similar a la de Gona, mostra que els nostres avantpassats es van aventurar a tots els racons d'Àfrica, no només en la seva part oriental. L'evidència d'Algèria canvia la visió anterior que l'Àfrica Oriental és el bressol de la humanitat. En realitat, tot Àfrica ha estat el bressol de la humanitat», destaca Mohammad Sahnouni, autor principal i director del projecte Ain Hanech. L'estudi es basa en les conclusions de l'anàlisi tafonòmica de les restes fòssils, realitzada per la investigadora de l'IPHES i coautora del treball, Isabel Cáceres.
«La tafonomia ens permet estudiar les alteracions que presenten els ossos dels animals i determinar quan s'han utilitzat eines perquè el tall toca la superfície dels ossos deixant estries i marques amb característiques concretes que permeten distingir-los de les mossegades de carnívors o de qualsevol altre senyal realitzat amb elements», assenyala Cáceres.
