Què i per què podem esperar?

Durant aquestes setmanes l'Església, mitjançant la litúrgia, assenyala que cal pensar i viure tres adveniments o vingudes: la vinguda del naixement de Jesús, la vinguda gloriosa a la fi dels temps, i la vinguda del Senyor ara i aquí en la nostra vida. Per tant, cal sentir que el Senyor ha vingut, vindrà i ve a la nostra vida.

Les persones vivim amb petites i grans esperances. Tots podem fer un llistat de les nostres esperances, que depenen de les situacions que vivim, de les fites o finalitats que ens hem proposat, de les il·lusions o somnis que tenim.

Podem pensar en les esperances en l'àmbit familiar, del treball, dels estudis, de les amistats, de la salut, de la valoració i el reconeixement propi... Petites o grans esperances que motiven les nostres actuacions. La pregunta és què cal esperar segons el temps d'Advent i la relació que té amb la nostra vida quotidiana i amb la història de la humanitat.

Cal esperar Jesucrist!

Esperem que Jesucrist, el Salvador, que ja s'ha encarnat en la història humana, torni gloriós per portar a plenitud la salvació que ens ofereix amb la seva vida, mort i resurrecció. En definitiva, esperem que la història de cadascú i de la humanitat acabarà bé, i molt bé, perquè acabarà en Déu.

Aquesta esperança en «el cel» de cap manera ens allunya de la terra i del compromís d'estimar-la i transformar-la, ans al contrari. El nostre compromís és lluitar contra tot mal, contra tota injustícia; en definitiva, contra el pecat, per assegurar la vida -amb dignitat, amb llibertat, amb fraternitat- de tota persona i de tots els pobles, tal com Déu vol. És cert, però, que ho fem amb la convicció de la victòria final del nostre Déu i de la nostra participació en aquesta victòria.

Tanmateix, la nostra esperança és també que Jesús continua venint a la nostra vida ara i aquí [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).