Jordi Molina

Avui, l'Espai Ter de Torroella de Montgrí acollirà, a les 9 del vespre, la presentació del nou disc de Jordi Molina: Retrat en groc, en què la tenora torna a tenir un paper protagonista. El concert comptarà amb el grup vocal In Crescendo i oferirà sorpreses durant la interpretació. El nou volum consta de 9 temes, que són composicions i arranjaments originals de Jordi Molina. Només una peça no ho és, la sisena, J ota llevantina, amb música i lletra de Miquela Lladó. A més, compta amb la col·laboració de Carles Dénia en la Cançó del lladre i de Ramon Cardo, com saxo alt, Joan Mar Sauqué, com a trompeta i Eduard Prats, com a trombó, en el tema No demano gran cosa. Totes elles són participacions destacades en un treball amb la mateixa banda que al treball precedent.

Retrat en groc vol ser la continuació d' amb l'àlbum anterior, amb la voluntat de seguir oferint «una producció en què el so instrumental d'una tenora liderés un grup que interpretés música de nova creació amb una clara voluntat de penetració social, en la línia del que ja està passant en realitats culturals singulars com la gallega o la basca».

Jordi Molina també explica el significat del títol: «Amb aquest àlbum vull reivindicar el meu dret a la lliberta d'expressió. La prohibició del color groc, com a símbol davant d'una repressió desaforada, ha arribat a límits absurds i ridículs, amenaçant molt seriosament un dels principis fonamentals dels drets humans. Retrat en groc vol ser una instantània del que està passant al meu entorn, una visió optimista i esperançadora en defensa de les llibertats i reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana».

Així, ha dedicat el volum a tots els presos i exiliats per causa de l'1 d'octubre, amb menció especial a Dolors Bassa, de Torroella de Montgrí, i a qui ha dedicat una de les peces; i al conseller de Cultura a l'exili, Lluís Puig, amic personal seu.

Bases Concurs

Banyoles - Ceret

Els ajuntaments de Banyoles i Ceret, i els foments sardanistes de les poblacions, han presentat les bases del 35è Premi Musical de Composició Sardanista de les Viles de Banyoles i Ceret Manel Saderra i Puigferrer. La data límit per presentar les obres és el 16 d'agost de 2019. S'hi poden presentar tots els autors que vulguin, però només amb una sardana per a cadascun. A més, han de ser inèdites, no estrenades ni premiades a altres concursos. Tampoc es permeten obres de difunts.

S'han de remetre amb el títol de la sardana i un lema. Així, en un sobre tancat, hi haurà el títol, el nom de l'autor, l'adreça, el telèfon i el correu electrònic. Les obres aspirants s'han de presentar instrumentades per a cobla d'11 instruments «amb una reducció per a piano al peu de la partitura». També cal afegir-hi un joc de particel·les. La documentació s'ha d'enviar al Foment de la Sardana de Ceret (B.P. 115 - 66401 Ceret Cedex, França), tot fent constar al sobre «35è Premi Musical de Composició Sardanista Banyoles-Ceret». El jurat l'integraran membres de reconeguda solvència musical, que seleccionarà el Foment de la Sardana de Ceret. Aquest jurat triarà un màxim de 5 sardanes, que s'estrenaran en un concert el diumenge 10 de novembre de 2019, a la Sala de la Unió de Ceret. Les obres s'escoltaran durant la 1a part del concert i durant la 2a part el Jurat deliberarà sobre la classificació. Al mateix temps, el públic les podrà votar a la mitja part perquè l'organització atorgui un premi especial a la que rebi més vots. Així, el 1r Premi del Jurat suposa una gratificació de 1.800 ?; el 2n, de 1.300; el 3r, de 800; el 4t, de 400, i el 5è, de 300. El Premi popular aporta 400 ? més a la sardana més votada.

El Premi Musical de Composició Sardanista de Banyoles i Ceret Manel Saderra i Puigferrer és un referent dins del món de la creació de sardanes, que es convoca cada any, alternativament, des de Ceret i des de Banyoles. Quan correspon a la vila rossellonesa, com al 2019, la convocatòria és per a sardanes, mentre que quan toca a Banyoles es focalitza en obres de concert per a cobla que no siguin sardanes. El concurs de composició Ceret-Banyoles acumula més de 80 sardanes i 60 obres simfòniques per a cobla premiades i estrenades, i més de 200.000 ? repartits en premis. La seva finalitat és recordar i commemorar la figura del compositor Manel Saderra Puigferrer.

Colles sardanistes

El diumenge 25 de novembre el Casal Montblanquí va acollir la Final del Campionat de Punts Lliures de sardana esportiva. Les colles campiones de la temporada 2018 han estat Dimoniets, com a colla Alevina; Escarlata, com a Infantil; Creixent, com a Juvenil; Mare Nostrum, com a Gran, i Trenc d'Alba, com a veterana .

L'esdeveniment s'emmarca en la celebració de Montblanc com a Capital de la Sardana 2018. A la categoria Absoluta o Gran, ha revalidat el títol Mare Nostrum, de Barcelona. La 2a posició l'han compartida, en empatar a punts, les colles Mans Amigues, de Cassà de la Selva, i Xàldiga, de Barcelona. Les altres rotllanes participants han estat, per ordre alfabètic, Dolç Infern, de Lleida; Estol-Espígol, d'Agramunt, i Mirant al Cel, de Sabadell. Pel que fa als alevins, Dimoniets, de Lleida, ha obtingut aquest trofeu després de les 2 sardanes en què han executats coreografies diferents a la de la sardana tradicional. Així, pren el relleu a la seva colla germana, Petits Dimoniets, campiona l'any passat. La 2a posició ha estat per a Petits Dimoniets, mentre que la 3a, per a Cabirols, de Sabadell. Escarlata, de Lleida, s'ha imposat a la categoria Infantil i ha guanyat el seu primer ceptre en aquesta categoria. Escarlata, del Grup Sardanista Montserrat, ha superat l'altra única participant, NINS, de Banyoles.

La colla Creixent, de Canet de Mar, ha aconseguit el títol Juvenil després de desempatar, ja que 3 colles van obtenir la mateixa puntuació. Així, la 2a plaça l'han compartida Cabirols, de Sabadell i Montseny, de Vic; la plata ha estat per als osonencs i el bronze per als vallesans. La Creixent aconsegueix per 1r cop aquest Campionat. Les altres colles que han competit en aquesta categoria, per ordre alfabètic, han estat Cors Juvenils, de Terrassa; Estelats, d'Agramunt; Guspira, de Lleida; Maig, de Barcelona, i Nova Tarragona Dansa, de Tarragona.

Finalment, a Veterans, la colla campiona ha estat Trenc d'Alba, de Girona, que succeeix l'altra colla gironina per antonomàsia, campiona l'any passat. La 2a plaça ha estat per a Claror de Goges, de Banyoles, en la seva 1a participació com a Veterana en aquest format de concurs únic. Per a Trenc d'Alba aquest és el 2n títol, després del guanyat el 2015.

Del Campionat d'enguany es pot deduir que les colles de Lleida han dominat els podis de les rotllanes més júniors i que hi ha hagut una important incorporació de colles de la seva Territorial en aquesta edició.

També es percep que a la categoria Juvenil hi ha un bon planter, amb molt bona qualitat. D'altra banda, la colla Mare Nostrum, a la categoria Gran ,segueix dominant amb el seu 14è títol en 16 anys, els dos darrers consecutius. A Veterans, la baixa d'Aires Gironins s'ha compensat amb Claror de Goges de Banyoles, però cal veure si l'any vinent s'augmentarà el número de participants.

Els Punts Lliures és la modalitat més espectacular del món de la sardana. Les colles creen passos, coreografies, formes geomètriques i combinacions visuals molt diferents a les de la sardana tradicional. És un espectacle i una exhibició de força física per part de tots els dansaires. És per tant una gran ocasió per gaudir de l'elit del sardanisme.

La Final del Campionat de Catalunya de Punts Lliures se sol organitzar a la població que és Capital de la Sardana. En aquest cas, Montblanc ja va acollir al juliol un concurs de sardanes. Es tractava d'una nova competició, La Copa de Catalunya, creada per la Federació Unió de Colles Sardanistes de Catalunya (UCS), en format eliminatòries directes, emmarcat en els actes de celebració dels 60 anys de la UCS. Aquestes classificacions no seran oficials fins que l'Àrea de Campionat de la UCS hagi revisat els vídeos enregistrats en directe. El detall dels punts i les classificacions es poden consultar al web de competició del Portal Sardanista.