Busqueu la dona», diuen els francesos davant una situació enrevessada, de solució difícil d'explicar. He tornat a llegir un document -de 2004- del que aleshores era el cardenal Ratzinger, director de la Sagrada Congregació de la Fe, per orientar sobre els principis intel·lectuals, per entendre, enfocar i resoldre el problema de la integració plena de la dona en la cultura i en la vida del nostre temps.

El que passa és que el document de qui encara no havia estat escollit Papa és una reflexió profunda sobre la visió que dóna la Bíblia sobre aquesta qüestió. L'antropologia bíblica afirma el caràcter personal del ser humà. La complementarietat física, psicològica i ontològica tendeixen a una «unidualitat» relacional que «només el pecat i les estructures de pecat inscrites en la cultura han fet potencialment conflictives».

La Sagrada Escriptura ens diu que la destrucció d'aquesta meravellosa dualitat complementària no és fruit només del delicte, sinó del pecat. Es comença per perdre el respecte, l'amor, la fidelitat, i el desordre interior passional destrueix, fins a la follia, la grandesa i la bellesa d'un amor de cos i ànima fundat en la fidelitat. Quina llàstima, per a la nostra cultura actual, que el pensament bíblic no formi part dels elements considerats vàlids per il·lusionar-se per la vocació matrimonial viscuda amb plenitud. Aquesta setmana, el Poble de Déu, preparant la festa de La Immaculada Concepció, ha tornat a «buscar la Dona». La Dona que va més enllà de la cultura humana. La trobareu en els pessebres casolans de la nostre terra, encarnada en la història, però dominant la història i dominant el futur. La Dona que es diu Maria, que és la bellesa de la Creació, que ens ensenya a viure, sempre, amb humanisme i amb fe, amb tendresa humana i divina.