14 de desembre de 2018
14.12.2018

La Guia Sardanista 2019

És el llibre de referència que recull els actes sardanístics en ordre cronològic, aplecs i concursos

14.12.2018 | 01:00
Dani Gasulla.

A la presentació de la Guia Sardanista hi assistiran diverses autoritats de l'Ajuntament i del grup sardanista local. El coordinador del projecte Capital de la Sardana, Víctor Sallés i el president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Joaquim Rucabado, entre d'altres representants municipals i del món de la sardana.

La Guia Sardanista és el llibre de referència que recull els principals actes sardanistes. S'hi presenten en ordre cronològic els aplecs i concursos que se celebren al territori, la població on es desenvolupa, l'hora, l'indret i les cobles que hi actuen.

La Confederació Sardanista de Catalunya és l'encarregada de coordinar i editar cada any la Guia Sardanista, confeccionada per les diverses territorials d'Aplecs, la Federació Sardanista del Rosselló i la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.

La Guia Sardanista s'edita des del 2002, de manera que la d'aquest 2019 és la 18a edició. Cada any el seu disseny és diferent i sorprenent, així que aquest és un dels altres al·licients.

Els Premis Capital de la Sardana suposen un reconeixement per a persones, entitats i institucions que han desenvolupat una tasca de difusió i defensa de la sardana i la dansa tradicional. La Comissió Capital de la Sardana és l'encarregada d'atorgar-los segons unes categories establertes després de recopilar, proposar i analitzar les diverses propostes presentades. Enguany ja se'n va lliurar un: la Medalla al Mèrit Sardanista, al conseller de Cultura Lluís Puig, a Brussel·les, el passat 1 d'octubre.

Aplec Internacional


Copenhaguen acollirà l'Aplec Internacional del 2019, segons ha anunciat Adifolk, l'entitat organitzadora, durant la celebració de la 1a Gala Adifolk, celebrada a Montblanc el diumenge 25 de novembre. Les dates de celebració del 32è Aplec Internacional seran el divendres 26, dissabte 27 i diumenge 28 d'abril.

La ciutat i les dates s'han triat per inserir-se dins d'un dels grans festivals que obre la temporada d'activitats de màxim ressò de la capital danesa, el Kulturfestival 48 Timer. Això, i l'interès de la població per la nostra cultura gràcies a la Fira Mediterrània de Manresa han estat determinants per escollir Copenhaguen.

Des de l'organització s'indica que «tots els àmbits de la cultura popular catalana estan representats per igual en la programació de l'Aplec Internacional, com a gran mostra de la cultura popular catalana. No hi faltaran les tradicionals audicions de sardanes acompanyades de la cobla, a diari. I també, la sardana estarà present en els principals espectacles de l'Aplec, com a actes centrals en què volem aplegar la transversalitat de tots els àmbits que formen aquest engranatge de la cultura popular».

Per tant, qualsevol entitat de cultura popular, i lògicament, colles de sardanes i cobles, es poden registrar ja per participar-hi. Es pot fer a través de la pàgina electrònica específica d'Adifolk, amb data límit el dijous 20 de desembre. La selecció es basarà en els consells de les diverses federacions de cultura popular que formen part del Consell de les Federacions d'Adifolk. A partir de les consideracions, la direcció d'Adifolk concretarà la selecció amb criteris de territorialitat perquè les demarcacions estiguin representades per igual; amb criteris artístics, segons la proposta escènica que es treballa amb el país que acull l'Aplec, entre d'altres valoracions que s'especifiquen a les Bases. Aquestes Bases es poden consultar a la pàgina dedicada a aquest tema.

L'elecció de Copenhaguen suposa repetir seu de l'Aplec Internacional, ja que va acollir la 14a edició, la del 2001, però quan el format de l'Aplec era l'antic, sense integrar-se dins de cap gran festival com passa des del 2017. També han repetit Luxemburg, amb cites el 2009 i el 1996 i Tolosa de Llenguadoc, el 1991 i el 1997.

Premis Conrad Saló


Els compositors Dani Gasulla i Lluc Vizentini han guanyat el Premi del Jurat i el Premi Popular, respectivament, del Premi Mestre Conrad Saló de La Bisbal d'Empordà de composició de sardanes. Ha estat aquest passat dissabte 1 de desembre, al Teatre El Mundial, en el marc del concert final que s'ha pogut escoltar.

La sardana de Dani Gasulla es titula El camí dels empedrats, i al·ludeix a una ruta de muntanya entre Gisclareny i Bagà. La seva sardana, segons explica, té una certa similitud amb el recorregut ja que «comença molt suau i va pujant el nivell fins el fort final». El Jurat responsable d'atorgar-li el guardó l'han integrat els reconeguts músics i compositors del món de la cobla Josep Cassú, Francesc Cassú, Xavier Molina, Marcel Sabaté i Eduard Prats. Aquest Premi té una dotació de 1.800 ?.

De la seva banda, Lluc Vizentini ha aconseguit el Premi Popular amb la seva obra Amb ganes, gràcies al vot dels assistents al concert. Aquesta sardana és una peça que va composar inspirat per la cobla de l'Escola de Municipal de Música Conrad Saló, de la qual n'és alumne de fiscorn des de fa 2 anys. Per això, i amb la voluntat pedagògica del Premi, ha creat una sardana amb aspectes nous i diferents que habitualment no s'escolten a les sardanes. Així, qualsevol estudiant de cobla que l'hagi d'interpretar, aprendrà noves facetes musicals. I també perquè cada instrument té una part de lluïment, el que obliga als intèrprets a estudiar de debò la peça, especialment la seva part de solista. Vizentini assegura que està molt content amb aquest guardó, i assegura que ni tan sols esperava ser finalista. Sigui com sigui, aquest Premi està dotat amb 500 ?.

El Premi Mestre Conrad Saló de Composició de Sardanes per a Cobla vol retre homenatge a aquest conegut compositor bisbalenc. És de caire bianual i el seu objectiu és «facilitar la difusió de treballs pedagògics innovadors, ajudar els professionals en el camp de l'educació a millorar-ne la qualitat i facilitar-ne la renovació pedagògica». Aquesta n'ha estat l'11a edició.


Blanes


La Sala de Plens de l'Ajuntament de Blanes fou l'escenari de la presentació del llibre 50 anys formant músics, de l'historiador Aitor Roger, sobre les 5 dècades de la Banda-Cobla del Col·legi Santa Maria de Blanes.

El volum recopila «una gran quantitat d'imatges de procedència privada i d'arxius, i fa un viatge pels orígens de l'entitat i la seva evolució» al llarg de 312 pàgines. El llibre, a més a més, compta amb el testimoni de «25 músics i personalitats vinculades a l'entitat musical blanenca, com el tenora Jordi Molina, el pianista Carles Marigó o els compositor Josep Maria Guinart i Marc Timón». Es tracta, per tant, d'una recopilació històrica molt important per veure l'empenta i evolució de la 1a cobla infantil de Catalunya. El seu fundador en va ser el pare Joaquim Alqueza, i la seva tasca es va veure reconeguda amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, l'any 1996.

El llibre està organitzat per dècades i serveix per «posar de relleu Blanes com a terra de músics i el fet que va ser la 1a escola a incorporar nens al món de la cobla». D'aquí que després hi hagués el concurs per a joves compositors o el fet que avui en dia moltes de les cobles, orquestres i bandes tinguin músics de Blanes.

L'obra és una mena d'ampliació de 40 anys de música, dedicat al 40è aniversari de la Banda, celebrat el 2005. Ara, amb els 50 anys de la Banda, celebrats el 2015, i els 50 anys de la cobla, esdevinguts el 2017, ha escrit aquest volum. La seva preparació i redacció li ha suposat més d'un any.

La Banda es va fundar el 1965 i la cobla al cap de 2 anys, el 1967, amb el padrinatge de La Principal de la Bisbal. La seva creació va servir d'inspiració per a què hi haguessin més cobles de nens per crear pedrera musical dels nostres instruments més tradicionals.

L'edició del llibre correspon a l'Associació Banda i Cobla Santa Maria de Blanes. Se n'han fet 300 exemplars i es podran comprar durant la presentació. També estaran disponibles a totes les llibreries de Blanes, i també es podrà contactar amb el col·legi en cas de ser de poblacions llunyanes al municipi selvatà. El seu preu és de 15 ?.

Aitor Roger és natural de Blanes i Llicenciat en Història.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook