«Cauen abandonats edificis monumentals antics; l'or ianqui adquireix, els antiquaris s'emporten, de les cases i dels temples, detalls arquitectònics i escultures, pintures i tapissos, objectes d'orfebreria, arquites, mobles, miniatures... tot gènere d'obres d'art».

Aquest era el panorama catastròfic que pintava l'any 1919 Jeroni Martorell, l'arquitecte que denunciava la ineficàcia de les eines de l'Estat espanyol en protecció del patrimoni, mentre obres com una part del claustre de Sant Miquel de Cuixà o els sarcòfags dels comtes d'Urgell creuaven l'Atlàntic per nodrir The Cloisters, a Nova Yofk.

L'arxiver municipal de Girona, Joan Boadas, firma el llibre Fotografia en temps de Noucentisme, presentat ahir a Girona, on revisa la història de la protecció del patrimoni arquitectònic i històric, i reivindica el paper de fotògrafs com Adolf Mas o Valentí Fargnoli, a qui condera que no se li ha fet justícia perquè té una obra de talla internacional.

Valentí Fargnoli és un actor principal en la tasca de creació d'un inventari gràfic del patrimoni català, articulat en diferents projectes, però concretat sobretot en el Repertori Iconogràfic d'Espanya. Aquest inventari va ser impulsat per l'Institut d'Estudis Catalans i coordinat en el camp fotogràfic per Adolf Mas.

La publicació posa en valor la figura de Fargnoli (Barcelona, 1895-Girona, 1944), de qui se celebra el 75è aniversari de la mort el 2019.

El Repertori Iconogràfic d'Espanya es va convertir en una eina que, gràcies al treball de camp de fotògrafs com Mas o Fargnoli, va fer efectiva la catalogació del patrimoni, de manera que es dificultaria la seva venda al mercat fraudulent de l'art.

El llibre poua en la correspondència entre Mas i Fargnoli. Aquest darrer és, segons Boadas, «un professional de primer nivell» que «se'ns revela com a catalanista» i que «encaixava perfectament en els postulats noucentistes».

L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va participar a la presentació al Saló de Descans del Teatre Municipal, amb amb el director de l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, Joaquim Nadal i la professora de la Universitat Pompeu Fabra Núria F. Rius.