Una anàlisi de la documentació científica existent sobre els beneficis de la ingesta d'all per prevenir el càncer, en el qual han participat diverses institucions acadèmiques, posa de manifest que no es pot establir cap relació i que falten estudis rigorosos sobre el tema. L'avaluació l'ha dut a terme Nutrimedia, un projecte de l'Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i ha comptat amb la participació del Centre Cochrane Iberoamericà i la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT), segons va informar ahir la UPF en un comunicat.

Nutrimedia ha analitzat les evidències científiques disponibles sobre aquest tema i ha arribat a la conclusió que amb les proves existents no es pot afirmar ni negar que l'all pugui tenir algun efecte protector davant el càncer. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), només aquest any 2018 s'han comptabilitzat uns 8,1 milions de nous casos de càncer.

«Donada la magnitud d'aquest problema de salut, no és estrany que la població busqui maneres de prevenir la malaltia», s'indica en la nota, que afegeix que l'abundància de missatges que vinculen el consum de determinats aliments i substàncies amb la reducció del risc de càncer «és font de confusió per al públic», i d'aquí l'anàlisi de totes les evidències científiques disponibles sobre aquest tema.

Després de l'anàlisi, Nutrimedia considera que no es pot afirmar que l'all tingui algun efecte protector, ja que els estudis realitzats fins ara són «observacionals, la qual cosa no permet establir una relació directa entre els beneficis del consum d'all i la reducció del risc de càncer». Segons el parer de la UPF, «falten estudis rigorosos que ens ofereixin més confiança en les troballes sobre aquest tema».

L'all és un ingredient fonamental en la dieta mediterrània, cultivat des de fa més de 7.000 anys, i el seu ús a la cuina és habitual, amb abundants referències literàries i fins i tot pictòriques. Ja en l'antiguitat es consumia per les seves suposades propietats terapèutiques, i Heròdot (segle V abans de Crist) relata en la seva obra Historiae que l'alimentació dels esclaus que construïen les piràmides tenia un suplement d'alls perquè es creia que tenien un efecte vigoritzant. Per aquest mateix motiu, els atletes olímpics de la Grècia clàssica, els legionaris i els gladiadors romans no dubtaven a portar alls per mastegar-los quan ho consideraven necessari.

Al segle I després de Crist, Dioscòrides (metge, farmacòleg i botànic de l'antiga Grècia) es refereix a l'all en la seva obra sobre remeis naturals, com un aliment que facilita eliminar flatulències.

Propietats saludables

L'all pertany al gènere de plantes Allium (ceba, all, porro i cebes tendres, entre d'altres), que es caracteritzen per un alt contingut en compostos organosulfurats i antioxidants, a més de vitamines, aminoàcids, fructooligasacàrids i altres micronutrients. Segons com es processi, els organosulfurats es converteixen en diferents derivats als quals s'atribueixen diferents propietats saludables. Així, si l'all cru es talla o es pica, dona lloc a l'al·licina; amb la cocció, en canvi, es destrueix l'al·licina i s'alliberen adenosina i ajoè, que actuen com a anticoagulants.

L'anàlisi de la UPF considera que les suposades propietats anticancerígenes de l'all «no estan justificades». El risc de patir càncer es deu a múltiples factors, tant genètics com mediambientals i d'estil de vida, com uns hàbits alimentaris saludables.