I què millor que començar l'any amb unes sardanes, doncs molt bé. El Cap de Creus, al municipi de Cadaqués, és el lloc de la península Ibèrica on es veu més aviat la sortida del sol i habitants d'aquesta població, des de fa molts anys hi anaven per a veure el primer dia de l'any i els primers raigs de sol . Un bon dia, l'alcalde de Cadaqués, Miquel Figueres tingué la pensada de fer-hi, a l'albada una ballada de sardanes. D'això fa 26 anys. L'èxit fou esclatant. Gent vinguda d'arreu de Catalunya anaren fins aquest indret i s'hi ballaren les sardanes, i així cada any s'ha anat repetint aquesta audició.

Altres poblacions, en futurs anys, també adaptaren aquesta iniciativa i per l'1 de gener de 2019, hi hauran sardanes a les 7 del matí a l'Escala, al cim de la muntanya de Montgó, al Castell de Sant Ferran de Figueres, als paratges de Santa Cristina de Lloret de Mar, i a Palafrugell, al Far de Sant Sebastià.

Tenim dades que en d'altres pobles fora de les nostres comarques, igualment, celebren la diada del primer dia de l'any de bon matí. Són: Begues (Baix Llobregat), Mataró (Maressme) i Alfès (Segrià).

Enmig de la ballada és costum oferir als assistents una bona xocolatada amb coca.

La cloenda de l'Any

Viladesau a Calonge

Després del tancament dels actes commemoratius del centenari de Ricard Viladesau al municipi natal de Viladesau, Girona també acollirà un concert d'homenatge al músic i compositor calongí. Tot Viladesau: sardanes, havaneres i boleros, és el nom del Concert de Cloenda de l'Any Viladesau que tindrà lloc a l'Auditori Palau de Congressos de Girona, el dissabte 9 de febrer a les 20.30 h.

El concert proposa un recorregut musical a través de la seva destacada tasca com a compositor de música popular i virtuós instrumentista de tenora. El programa, que estarà compost per sardanes, havaneres i boleros, l'interpretarà la formació de cobla La Principal de la Bisbal; la formació musical que indiscutiblement interpreta i té més repertori mariner de Ricard Viladesau, Peix Fregit; el grup d'havaneres amb més de 50 anys de trajectòria, Port bo, i l'esbojarrada banda de festa, Di-Versiones, juntament amb el cantant melòdic de música de ball, Blas.

Coincidint amb el centenari del seu naixement, l'Ajuntament de Calonge i Sant Antoni, en col·laboració amb la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya, programaren un conjunt d'activitats per commemorar i difondre la figura i l'obra d'un dels personatges més importants del sardanisme modern. L'Any Viladesau ha organitzat més d'una vintena d'activitats culturals que giren al voltant del que fou definit per Pau Casals com a Príncep de la Tenora, virtuós d'aquest instrument i compositor destacat amb una producció sardanista que inclou més de 200 peces, algunes tan populars i destacades com Girona m'enamora, Esperit Calongí o Sa Roncadora.

L'Any Viladesau ha ofert durant tot aquest any i fins al febrer del 2019 una programació que ha inclòs concerts i ballades de sardanes que tenia com a eix central les peces del compositor calongí, així com taules rodones i una exposició per aprofundir en la figura de Viladesau. Però Viladesau no va centrar-se únicament en el món de la sardana, de manera que dins de la programació també s'han inclòs activitats musicals per donar a conèixer la música de ball, boleros i havaneres del músic i compositor calongí.

L'Aplec del Ninou

El primer dia de l'any se celebra un aplec a l'ermita de la Mare de Déu del Collell, situada al terme municipal de Sant Ferriol (la Garrotxa), durant el qual els torrons fets també ballen sardanes. Antigament, una de les característiques d'aquest aplec era la Fira dels Torrons. Aquell dia, tots els torronaires artesans de les comarques de Girona es donaven cita al santuari per exposar els seus productes. La fira era tan popular que va acabar generant l'adagi popular «els torrons del Collell són més bons que la mel».

Avui, ben pocs torronaires hi assisteixen, car ja no en queda quasi cap, sí en canvi són moltes les persones que reviuen aquesta diada tradicional i es desplacen fins al Collell per assistir als diferents actes.

En l'actualitat, l'Aplec del Ninou comença al migdia, amb la celebració de la missa a l'antic priorat i santuari del Collell, que agrupa un extens conjunt d'edificis, presidits per la sumptuosa església neogòtica. La missa és presidida per les autoritats eclesiàstiques del bisbat de Girona al final de la missa hi ha la Presentació dels Infants, a la Mare de Déu i moltes novelles mares hi porten llurs fillets perquè puguin estar sota la custòdia de la Verge.

Acabat l'acte religiós es fa un dinar popular i una ballada de sardanes. En aquesta festa s'hi apleguen molts devots de la Mare de Déu del Collell, una Verge que fou proclamada patrona del clergat gironí, així com també hi acudeixen antics alumnes del col·legi que hi havia.

Concert a tossa de mar

La població de Tossa de Mar desenvolupa en el decurs de l'any diverses activitats relacionades amb la sardana i així comença l'any amb un excel·lent concert, que tindrà lloc, el dia 1 a les 17.30 h al Cinema Montserrat, amb la participació musical de la cobla La Principal de la Bisbal. En aquest concert s'estrenarà la sardana L'Oscar, el noiet de Sant Benet, de Sigfrid Galbany.

Continuant un any més amb la iniciativa de recuperar velles filmacions efectuades a Tossa s'ha escollit un reportatge de promoció turística rodat el 1969 per M. Cuatrecases, que es projectarà a l'inici de l'acte.

Balaguer. Capital

de la Sardana 2021

Centenars de persones vingudes d'arreu han assistiri en a la presentació de la Guia Sardanista 2019 i al lliurament dels premis Capital de la Sardana d'enguany amb una gran gala celebrada al Teatre del Casal Montblanquí, acompanyats per la música de la cobla Tres Vents. Durant l'acte, es va donar a conèixer una nova capitalitat, la del 2021, que serà per la ciutat de Balaguer. El seu alcalde, Joan Ignasi Vidal, ha enviat un missatge de suport als presos polítics i als exiliats, que tenien reservada tota la primera fila del teatre. «Estic convençut que el 2021 hi serem tots i lluitarem per tenir l'espasa ben alta», diu Vidal. La capitalitat és una iniciativa de la Confederació Sardanista de Catalunya.

Les poblacions Capital de la Sardana precedents a la capitalitat enguany de Montblanc han estat Arenys de Munt (2013), Barcelona (2014), Calella (2015), Mollerussa (2016) i Figueres (2017). Sant Feliu de Guíxols ho serà el 2020.

El regidor de Cultura de l'Ajuntament de Montblanc, Jordi Albalat, ha afirmat: «Estem molt contents de la bona acollida popular i de la repercussió que està tenint aquest any de capitalitat i, avui especialment, que Montblanc sigui el centre del món sardanista amb aquesta gala».

La capitalitat de la sardana de Montblanc finalitzarà el març del 2019, quan Perpinyà en prendrà el relleu. La ciutat nord-catalana ha presentat Montblanc el vídeo promocional, i la seva tinent d'alcalde, Danielle Pagès, ha assegurat: «La sardana és les nostres arrels. Si la llengua es perd, l'única defensa per ser català és ballar la nostra dansa. Tot preparant la capitalitat encara ens hem adonat més de la importància d'aquest patrimoni, que volem compartir amb tota la humanitat». I és que les institucions de la Catalunya del Nord i Andorra s'han sumat a la Generalitat de Catalunya en la candidatura de sardana com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, ha anunciat president de la Confederació Sardanista de Catalunya, Joaquim Rucabado. «És un projecte en el qual fa dos anys que treballem».