l cinema aporta moltes coses bones a la societat, i entre elles hi ha el fet de tornar a posar de moda algunes coses que no haurien de perdre vigència en aquest món. Això és el que ha passat amb la gran pel·lícula Bohemian Rhapsody, que ha tornat a posar Queen al lloc que li correspon a l'era del reggeaton i el trap. Ho va poder comprovar dissabte el grup de tribut a la banda britànica Play The Game, que va emplenar la Sala Montsalvatge de l'Auditori de Girona en dues ocasions. La banda, molt solvent, va repassar alguns dels grans èxits de Queen amb la seriositat i devoció que només pot tenir algú que admira profundament els seus ídols, amb menció a part per al seu vocalista, Nacho Rosselot, que, a més de demostrar que té una gran veu, va oferir un extens repertori de gestos i postures que recordaven el genial Freddie Mercury.
Els Play The Game van deixar clares les seves intencions de fer saltar el públic de les seves butaques des del principi, amb les potents One Vision, Tie Your Mother Down i Bohemian Rhapsody, escalfant encara més els ànims quan el vocalista feia participar els assistents tal com feia Freddie Mercury, amb els seus tradicionals «Eeeeroooo, Eeeeerroooo, Tirolirolerolirolero», que van ser repetits amb força. La descàrrega de grans clàssics com Another one bites the dust o I want to break free va mantenir el bon ritme de la nit, que va tenir un final memorable amb tot el públic dret gràcies a temes tan potents com Don't stop me now, Somebody to Love, We will rock you o We are the champions.
