Internet i la irrupció de la intel·ligència artificial poden comprometre la supervivència de moltes llengües que acabaran morint si no aconsegueixen dotar-se de recursos suficients per saltar al món digital, ara dominat per l'anglès, dins d'un escàs grup d'idiomes grans, adverteixen alguns experts. «Les llengües que no puguin accedir al pla digital en igualtat de condicions amb l'anglès i les altres llengües majoritàries corren un seriós perill d'extinció», afirma Maite Melero, membre de l'Oficina Tècnica General del Pla Nacional d'Impuls de les Tecnologies del Llenguatge (TL), promogut per la Secretaria d'Estat per a l'Avanç Digital.

Traduccions automatitzades, anàlisis «intel·ligents» de continguts, assistents de veu: la digitalització en l'àmbit de les llengües és una realitat imparable. La ciència, la medicina, els negocis, l'educació, qualsevol àrea social o econòmica depèn de l'anàlisi de dades textuals digitalitzades. Tot apunta que les interaccions futures home-màquina seran orals i, si els robots només entenen unes poques llengües, molta gent no podrà comunicar-se amb ells.

Amb assistents virtuals cada vegada més populars com Siri (d'Apple), Alexa (d'Amazon) o Google Home, els parlants de llengües minoritàries que vulguin gaudir d'aquests avenços tecnològics no podran dirigir-se a ells en la seva llengua, perquè no estan programats per entendre'ls i hauran de fer-ho en un altre idioma dominant, adverteix Melero, que a més és membre de la Universitat Pompeu Fabra (UPF).

L'objectiu d'aquest pla d'impuls que col·labora amb projectes d'àmbit europeu és fomentar les tecnologies lingüístiques per a l'espanyol i les llengües cooficials, particularment en l'administració pública, amb mesures que augmentin el nombre, qualitat i disponibilitat de les infraestructures lingüístiques. «Quan una llengua compta amb un bon suport tecnològic, resulten més fàcils els nous desenvolupaments», assegura l'experta.

Més enllà de l'anglès i un petit grup d'altres cinc o sis idiomes grans, que inclouen l'espanyol, per als quals sí que s'estan desenvolupant recursos tecnològics, «la majoria de les llengües, fins i tot a Europa, manquen dels recursos tecnològics necessaris».

En aquest context, el Parlament europeu ha aprovat amb el suport d'una mica més de 590 diputats i només 45 vots en contra i 44 abstencions una moció a favor de la igualtat lingüística en l'era digital, presentada per l'eurodiputada gal·lesa dels Verds, Jill Evans. En el seu desenvolupament han participat experts com la mateixa Maite Melero o Iñaki Irazabalbeitia i Kepa Sarasola, del grup IXA de la Universitat del País Basc.

El multilingüisme representa un dels principals actius de la diversitat d'Europa i al mateix temps un dels desafiaments més importants per a la creació d'una Unió veritablement integrada, segons la citada moció sobre igualtat lingüística. Encara que Estats Units i Àsia dominen el mercat de les tecnologies lingüístiques i la traducció automàtica amb gegants nord-americans com Google o Facebook, Europa no té per què quedar-se enrere, segons molts eurodiputats que reclamen més suport a aquestes tecnologies que poden ajudar a assolir els objectius del mercat únic digital.

La bretxa entre aquelles llengües ben dotades de recursos digitals front a les quals no ho estan va en augment, adverteix Melero, qui proposa als parlaments autonòmics en el cas espanyol donar suport a iniciatives com les de la UE per afavorir les llengües més febles en aquesta nova era digital.

L'experta conclou que «el futur serà per a les llengües que sàpiguen proveir-se de recursos lingüístics útils per al desenvolupament tecnològic», com diccionaris, corpus ben anotats, ontologies i grans quantitats de dades de qualitat.