L'escriptor, traductor i autor teatral Ramon Folch i Camarasa va morir dimecres a la nit a l'Hospital de Mollet del Vallès, on feia tres dies que estava ingressat per un ictus isquèmic. Nascut a Barcelona el 30 d'octubre del 1926, era el novè fill del també escriptor Josep Maria Folch i Torres i va pertànyer a la darrera generació d'abans de la guerra civil que es va formar sota els principis de la renaixença cultural. Pare del popular còmic Massagran -creat pel seu pare-, va traduir al català autors com Orwell, Fitzgerald, Hemingway o Nabokov. El més d'un centenar de novel·les que va escriure han rebut els principals premis literaris catalans, com el Víctor Català, el Sant Jordi, el Sant Joan o el Ramon Llull, així com la Creu de Sant Jordi.
L'any 1945, Folch i Camarasa comença els estudis de Dret i ho compatibilitza amb l'ajuda d'algunes feines que encarreguen al seu pare o amb la correcció de proves d'impremta per a l'editorial de Josep Janés i Olivé. Quan comença el darrer curs universitari, pateix una tuberculosi pulmonar i és ingressat a una residència de Barcelona.
Durant la convalescència escriu El primer plet, la primera llarga sèrie de comèdies bonhomioses del seu copiós Teatre per a tothom, pensades per als grups teatrals d'afeccionats.
Quan acaba la carrera, entra a treballar a l'editorial Janés, on es familiaritza amb les tasques de traducció. El 1954 publica Camins de ciutat, la seva primera novel·la. Tres anys més tard, el 1957, obté el premi Joanot Martorell amb la novel·la La maroma, l'inici d'una carrera com a narrador reconegut, que serà coronada amb els principals premis, com el Víctor Català amb La sala d'espera, el Sant Jordi amb La visita o el Sant Joan amb Testa de vell en bronze.
L'any 1959, Folch i Camarasa s'estrena com a traductor al català amb el Diari d'Anna Frank. A partir d'aleshores, amb el relaxament de la censura franquista, traduirà al català ficcions i assaigs concebuts en anglès, en francès, en italià i, fins i tot, en espanyol, com són Un món feliç d'Aldous Huxley, l'Homenatge a Catalunya de George Orwell o diverses epopeies de Graham Greene.
Ha combinat la reescriptura dels grans clàssics contemporanis (Daudet, Colette, Faulkner, Fitzgerald, Hemingway, Nabokov o Mailer), amb el gènere negre (Simenon, Chandler, Agatha Christie o Highsmith), l'assaig (Marx, Engels, Sartre, Russell o Aranguren) i els productes de caràcter més popular (Blyton, Martín-Virgil o Candel).
L'any 1970 es trasllada a Ginebra per treballar per a l'Organització Mundial de la Salut fins a la seva jubilació. Tradueix textos mèdics i administratius de l'anglès i del francès al castellà. Al llarg d'aquells tretze anys, però, publica vint-i-dues noves traduccions al català, entre les quals destaquen Temps difícils, Un adéu a les armes o Retorn a Brideshead.
L'any 1981 escriu Sala de miralls, novel·la amb què guanya el premi Ramon Llull, i inicia la sèrie de còmics d'en Massagran, amb el títol d'Aventures extraordinàries d'en Massagran, adaptació de la primera part de la novel·la del mateix títol de Josep M. Folch i Torres. Fins a l'any 2002 en publica quinze àlbums.
L'any 1991, després d'un llarg silenci, guanya el premi Pere Quart d'humor i sàtira gràcies a l'obra Manual del perfecte escriptor mediocre.
Entre els homenatges i distincions amb què ha estat reconeguda la seva tasca ingent, destaquen la Creu de Sant Jordi, «per la popularitat de la seva obra, i per la seva extraordinària tasca com a traductor al català d'obres estrangeres», i el Doctorat Honoris Causa, que li va atorgar la Universitat Autònoma de Barcelona per la seva tasca de traductor.
«Un traductor excel·lent»
El president de la Generalitat, Quim Torra, va lamentar ahir la pèrdua de Folch i Camarasa. Durant una visita oficial a la Terra Alta, el president català el va definir com un escriptor «notabilíssim, que va guanyar pràcticament els premis més importants de la literatura catalana» i, sobretot, com «un traductor excel·lent» d'Orwell o Waugh.
En aquest sentit, Torra en va destacar les traduccions de l'Homenatge a Catalunya, d'Un món feliç i de Retorn a Brideshead. Torra també va voler posar en valor la seva «gran humanitat» i un «sentit de l'humor excel·lent», i va confessar que guarda «un record molt entranyable» de les ocasions que va coincidir amb ell.
