Efemèrides
Aquest proper 2019 hi haurà múltiples efemèrides de compositors vinculats amb el món de la cobla i la sardana. En donarem una relació i alguns comentaris que ens ha fet arribar CFC. En relació als 125 anys del naixement, cal esmentar Josep Font Grau, Pere Masats Vilalta, Ramon Rosell Mestres, Joaquim Zamacois Soler, Agustí Borguñó Garriga, Faust del Cerro Alabau, Joan Gaig Andreu, Josep Juanola Reixach, Antoni Malats Gallés, Anastasi Niubó Cunill i Llorenç Sales i Tost.
Josep Font va tocar a diverses cobles i va compondre sobretot sardanes obligades, amb títols com Castigadora (tenora i tible), Els borinots (fiscorns) o Quina parella! (tenora i fiscorn). Pel que fa a Pere Masats, és coneguda la seva obra Fadrinalla, que va ser la seva primera sardana. Va ser compositor autodidacte i va ser el primer a incorporar instruments del jazz a la cobla als anys 20.
De la seva banda, Ramon Rosell és conegut per la sardana Hostalric, obligada de tenora i tible. De fet, va ser un virtuós de la tenora, per això va crear diverses sardanes obligades, sobretot per a aquest instrument. Pel que fa a Joaquim Zamacois, va néixer a Santiago de Xile i va dirigir l'Escola Municipal de Música de Barcelona, que va convertir en Conservatori Superior, i on hi va crear la càtedra de tible i tenora l'any 1948. També va crear un mètode i un tractat d'harmonia que segueix sent un text de referència a Europa i Llatinoamèrica. En referència a Agustí Borgunyó, és coneguda la seva vida als EUA com a músic per diversos projectes, com els del govern americà, i la perseverança escrivint sardanes des d'allà. Moltes d'elles van ser premiades, i moltes de la seva producció es mantenen, com ara Collserola, Violetes del Bosc, De puntetes, o La cova del Drac. A més, va compondre sardanes per a dues cobles, per a tres cobles, per a cor mixt i cobla, sardanes per a orquestra simfònica i música per a cobla en general.
Josep Juanola va ser fundador de la cobla Els Casenoves, del Rosselló. En relació a Anastasi Niubò, va estudiar amb Enric Morera i va ser amic de Joaquim Serra. Va escriure música de diversos tipus, entre elles sardanes, però la seva producció està dispersa i poc localitzable.
Pels 100 anys del seu naixement tenim els noms de Joan Cerrada Vivet, Sebastià Figuerola Escusa, Josep M. Albertí Busquets, Manuel Bertran Pujol, Antoni Carbonell Costa, Jaume Casadevall Costa, Josep Llopis Rius, Jofre Margarit Tayà, Ferran Muzás Joaquim, Josep M. Oriol Murt, Romà Pujades Ticó, Artur Rimbau Parals, Joan Baptiste Sabater Sànchez, Enric Sauret Gastó i Albert Serrano Delclòs.
Així, Joan Cerrada es coneix per la sardana L'Enriquet de can Sagal. Va ser intèrpret de violí, clarinet i saxo. Sebastià Figuerola és el conegut compositor de revesses, amb més de 100 obres, però també amb més de 120 sardanes. Va ser redactor musical del Carnet del Sardanista en tota la seva vigència i va ser alumne de Zamacois i Josep Cirilo.
Pel que fa a Josep M. Albertí Busquets, les seves obres més populars són Al·legoria, obligada per a cobla, i Blanes festiu. Manuel Bertran va composar diverses sardanes, i va ser pianista de l'orquestra Florida. Jaume Casadevall va deixar de compondre després de la guerra i no va recuperar-ho fins el 1984.
En relació a Josep Llopis, va estudiar música a l'Escolania de Montserrat i és autor de la peça La nostra sardana. Pel que fa a Jofre Margarit, a part de ser director d'esbarts, va crear l'esbart Joventut d'en Clavé, de Les Roquetes i va compondre dues sardanes. Josep M. Oriol té diverses sardanes i va estudiar amb els mestres Gratacòs, Borgunyó i Joan Just.
Pel que fa a Romà Pujades, va compondre sardanes, però també obres per a cor. L'Artur Rimbau, del qual celebrem els 100 anys del naixement, va escriure sardanes i ballables. Joan Baptiste Sabater va compondre diverses obres, la més anomenada potser sigui, per l'esdeveniment en què s'emmarca, Flix Ciutat Pubilla. Enric Sauret va compondre sardanes i sardanes per a cor mixt i va ser membre fundador de la cobla Terra Ferma, de Lleida. D'Albert Serrano només ens consta la sardana L'arbreda d'en Tossa.
En relació als 100 anys de la seva mort hi consten Vicent Costa Nogueras, Eugène Damaré i Eusebi Guiteras Guiu. De Vicent Costa podem dir que va composar una suite, una simfonia i dues òperes, i diverses sardanes. Pel que fa a Eugène Damaré, les seves obres per a flautí es van arranjar en format flabiol i cobla. Així, es poden mencionar Le merle blanc o L'oiseux et les roses. Finalment, Eusebi Guiteras va estudiar amb el conegut compositor Josep Rodoreda. Va compondre obres simfòniques, un quintet de corda i diverses sardanes, algunes d'elles revesses.
Pel que fa als 75 anys de la seva mort trobem els noms de Joan Castañer Turon, Agustí Coll Agulló, Pasqual Godes Terrats, Pau Guanter Casadevall, Jaume Juanola Escaler, Josep Pi Pascual, Domènec Rovira Castellà i Ramon Serrat Fajula.
Pel que fa a Pau Guanter, es calcula que va compondre unes 200 sardanes. Va fundar la cobla Els Rossinyols. Jaume Juanola va compondre molt poques sardanes, de les quals se'n coneixen dues. Ramon Serrat és un dels noms coneguts dins el món la sardana i la cobla. Va escriure 153 sardanes, algunes tan conegudes com El pantà de la Xuriguera o Neu rodona, fent-se clar.
Pels 50 anys de la mort es poden commemorar Francesc de Paula Argemí Mustich, Josep M. Arnaus Casals, Francesc Casanova Estorch, Vicenç Castellano Alcaide, Josep Cervera Bret, Fortunat Esquerrà Negrell, Enric Gratacós Massanella, Pere Mercader Andreu, Isidre Molas Font, Joan Monclús Monclús, Jaume Pahissa Jo, Leandre Roure Garriga, Ramon Sopeña Vidal, Josep Sutorras Fortuny, Melcior Vaquer Clapera i Josep M. Vilà Saliner. Josep M. Vilà va compondre una vintenta de sardanes, algunes d'elles premiades a diversos certàmens musicals. La sardana més famosa és L'Aplec de Sant Martí.
Finalment, s'escauen els 25 anys de la mort de Josep Capell Hernàndez, Esteve Casademunt Verdaguer, Josep Colomer Ribera, Agustí Cot Bonfill, Isidre Fabra Bover, Salvador Illa Jansana, Josep Jofré Savé, Jaume Mestres Pérea, Josep Planas Casals, Jaume Riumalló Orriols i Aureli Vila Gómez. Josep Capell també és un nom molt conegut dins el món sardanista. Amb més de 70 sardanes, moltes d'elles són de domini popular, com Ara saltarem, Sardanes a la lluna, A les Roquetes fem sardanes o Sardanes a Mollerussa. Esteve Casademunt va actuar a diverses cobles i va compondre quatre sardanes, però sobresurt per la seva tasca de recopilació de particel·les de sardanes: en va recollir fins a 8.000.
Pel que fa a Josep Colomer, va compondre només dues sardanes, però va ser un formador de tenoristes. Així, a l'homenatge que se li va organitzar al Palau de la Música Catalana l'any 1977 hi actuar 30 tenores, tots antics alumnes seus. També va rebre la Medalla al Mèrit Cultural en la categoria de bronze de la Diputació de Barcelona, l'any 1973.
Isidre Fabra signava com a Issi Fabra i va compondre una desena llarga de sardanes. Com a director d'orquestra va actuar per tot Espanya i part de l'estranger. De la seva banda, Salvador Illa va actuar a diverses cobles i va composar quatre sardanes. Pel que fa a Josep Jofré, va estudiar piano a la coneguda Acadèmia Marshall de Barcelona, on va obtenir el primer lloc a cada curs. Es té constància de dues sardanes seves.
Jaume Mestres va ser autor de músiques d'anuncis i de peces per al gènere de la revista, que van cantar a figures com la Bella Dorita. Va compondre una sardana: Mandrosa. Pel que fa a Josep Planas, va ser vicari organista de Sant Joan de les Abadesses i va compondre dues sardanes. Jaume Riumalló és autor de dues sardanes, nebot del conegut Francesc Riumalló. Finalment, Aureli Vila va transcriure moltes sardanes per a orquestra de corda i va ser viola solista al Liceu.
Totes aquestes efemèrides són ideals per recuperar i potenciar aquestes figures sardanistes.
aplec internacional
Copenhaguen acollirà l'Aplec Internacional del 2019, segons ha anunciat Adifolk. Les dates de celebració del 32è Aplec Internacional seran el divendres 26, dissabte 27 i diumenge 28 d'abril. La ciutat i les dates s'han triat per inserir-se dins d'un dels grans festivals de la capital danesa, el Kulturfestival 48 Timer.
final de la sardana
de l'any
La 30a edició del concurs La Sardana de l'Any se celebrarà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona el proper diumenge 12 de maig. Les entrades, que es podran adquirir tant a través del web del Liceu com a la taquilla, es troben disponibles a partir de 18 ?, amb diversos trams de preus segons la ubicació del seient al Liceu.
capital de la sArdana
La capitalitat de la sardana (2018) de Montblanc finalitzarà el març del 2019, quan Perpinyà en prendrà el relleu. L'any següent serà Sant Feliu de Guíxols i el 2021, Balaguer.
La Capital de la Sardana té assignats uns grans esdeveniments que suposen una important mobilització dins del col·lectiu. Entre d'altres, es concreten la Presentació de la Guia Sardanista d'Aplecs i Concursos, la Festa de Cloenda del Campionat de Catalunya de les colles sardanistes, un concurs de sardana esportiva i la Trobada de Centres Cívics de la Generalitat de Catalunya.
