Aquest diumenge celebrem la festa del Baptisme de Jesús, que clou el temps de Nadal i de Reis. Tots els evangelistes - Mateu, Marc i Lluc d'una manera explícita i Joan, implícitament- presenten el baptisme de Jesús al riu Jordà, a l'inici de la seva activitat pública. Aquell home de Natzaret que s'acosta a Joan és certament el Fill estimat de Déu. La veu del Pare i la davallada de l'Esperit ho testifiquen. Jesús va rebre el baptisme de Joan, que era de purificació i de conversió per acollir el Messies. Però nosaltres hem rebut o podem rebre el baptisme de Jesús, en el nom del Pare, i del Fill i de l'Esperit Sant. Segur que sovint hem sentit aquesta pregunta: «Per què batejar?». I també l'afirmació: «Quan sigui gran, que decideixi». Cada any, per Pasqua, una bona colla d'adults i joves reben el baptisme després del temps de preparació que significa el catecumenat. Però cal pensar en el baptisme dels infants petits, pràctica de l'Església molt important per a la seva vida... Se'ns imposa una breu reflexió sobre el baptisme, i especialment en relació amb el baptisme d'infants.

-Alguns pares ja no es plantegen batejar els seus fills, malgrat la insistència d'alguns avis o familiars, perquè viuen molt allunyats de l'experiència cristiana. Potser ells han estat batejats, però fa més o menys temps que aquesta condició ha deixat de tenir importància en la seva vida.

-D'altres, fins i tot creients, dubten si cal fer-ho o no, pensant potser que un dia el fill o filla ja decidirà, o que ells ja li ensenyaran a ser bona persona. I per això, pensen, no cal el baptisme.

-Hi ha pares que sí demanen el baptisme i bategen els seus fills. I fan molt bé. Però després, a l'hora d'educar-los, no tenen en compte aquest fet i obliden el compromís adquirit «d'educar-los en la fe, perquè compleixin el manament d'estimar Déu i el proïsme com Crist ens va ensenyar». No se senten responsables del seu baptisme.

Cal remarcar que molts pares que han batejat els seus fills els han educat com a cristians i han procurat oferir-los totes les ajudes per créixer en la fe, sobretot amb el seu testimoni. Alguns en reben el fruit, però d'altres, amb sofriment, es pregunten per què els seus fills han «aparcat» la fe. [...] (extret del Full Parroquial).