12 de gener de 2019
12.01.2019

Postnadal

12.01.2019 | 01:52

Nadal passa i no passa. Com el cos humà, tot està interconnectat. Aquest Nen ve a transformar el món. Agafa l'home per les seves arrels, per les mil formes de desamor que envaeixen la nostra petita vida de cada dia.

Si per Nadal no hem entès que s'ha obert un camí de salvació, ni que la Fe és semblant a un casament, enfrontar una nova vida en la unitat d'un sol amor, aleshores només queden els plàstics de les torronades i els vidres de les ampolles de cava.

De fet, tothom es torna moralista per Nadal. Tothom vol dir coses importants, que motivin bones decisions, profundes i pacífiques. Els responsables polítics fan discursos que pretenen activar sentiments i resolucions més humanes. Le Figaro d'aquests dies dedicava tota una pàgina al discurs del papa Francesc del Dia de la Pau, i al mateix temps, al programa d'activitats del Pontífex durant tot l'any 2019.

Si no interessés als francesos, si no fos reclamat per refonamentar el sentit de la seva vida, Le Figaro trauria un altre tema. Nadal ens fa ser sincers amb les nostres pròpries ofenses al nostre ser, al do del que som.

El jove filòsof Martin Steffens diu que «refusem el do del propi ser. Prostituïm la nostra vida, el nostre cor, la nostra intel·ligència. Les canviem per coses mediocres. Nadal fa present, durant tots els anys dels anys, l'oferta de la nostra salvació. Retorna la possibilitat de somriure. En qualsevol lloc del món, en qualsevol espai humà, dins del cor d'algú que respira hi ha algú que ens espera i que ens estima: el trobarem sempre en braços de Maria i sota la mirada atenta i amorosa de Josep. Nadal passa i no passa».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook