El doctor en Ciències de l'Esport, expert internacional en judo i professor de la Universitat de Castella-la Manxa (UCLM) José Manuel García ha iniciat un estudi en nutrigenètica per intentar saber quins aliments i exercicis físics són més positius per a cada tipus de persona.
En concret, la nutrigenètica és la branca de la genètica que relaciona els gens amb els aliments, la ciència que diu quin aliment és més compatible amb el gen en qüestió, així com l'aliment que va bé o malament a una determinada persona.
«Hem triat 12 gens perquè el nostre estudi relaciona la nutrigenètica amb l'activitat física i el que estem mirant són els gens que actuen de manera directa sobre aspectes que estan relacionats amb aliments i altres aspectes que estan relacionats amb l'activitat física», assegura García.
La mostra analitzada inclou un total de 15.000 persones que es divideixen en persones amb un Índex de Massa Corporal (IMC) per sobre de 25 punts i un altre grup per sota de 25. Al seu torn, García concreta que aquests grups també es divideixen en persones sedentàries i actives. «Ara mateix n'hem avaluat més de 4.000 i estem en procés de la presa de dades, després creuarem les dades i buscarem les conclusions amb la intel·ligència artificial», indica.
La col·laboradora de Ciencia a la Carta María José Ruiz va participar en l'estudi i ha indicat que per obtenir les dades «et donen un bastó per a les oïdes» que es passa per la mucosa bucal i s'introdueix en una targeta que es lliura als investigadors.
A part, García afegeix que cal emplenar un qüestionari sobre els hàbits nutricionals i l'activitat física diària de la persona. Seguidament, es lliura un informe a la persona estudiada en què es concreta quin tipus de gens s'han treballat i quins s'han manifestat de forma positiva, neutral o negativa depenent de l'exercici físic practicat. El doctor detalla que es donen una sèrie de suggeriments sobre els tipus de menjar que són més favorables per a les persones estudiades, acompanyats d'una taula amb els aliments que són més positius.
Pel que fa a la pràctica d'esport, el professor declara que actualment la manera de fer exercici està canviant: «Fa uns anys ens deien que calia córrer molt de temps a poca freqüència cardíaca per perdre el greix. Això és bo si tens un gen que es manifesta positivament cap a aquesta orientació, però hi ha moltes persones a les quals aquest gen se'ls manifesta negativament, així que cal canviar la seva orientació d'entrenament, és a dir, cal fer un entrenament més anaeròbic. L'entrenament s'haurà de fer d'una forma o una altra depenent de com es manifesti el gen», postil·la.
D'aquesta manera, el que fan a l'estudi és relacionar l'exercici físic i l'alimentació per buscar amb l'ajuda de la intel·ligència artificial un algorisme que «digui que una persona pot anar cap a l'obesitat, pugui tenir diabetis o quin tipus d'exercici pot necessitar per millorar la malaltia».
Diferències amb l'OMS
Segons les explicacions de García, allò que diu l'Organització Mundial de la Salut (OMS) no es correspon moltes vegades amb la realitat. «Ara s'ha posat de moda que cal caminar 15.000 passos i amb això es fa l'exercici físic de tot el dia. Doncs bé, jo vaig lliurar un pulsòmetre a Mariano, un cambrer, per veure els passos que feia al dia i el resultat eren 30.000 passos diaris. I en Mariano és una persona obesa. No es tracta de caminar, sinó del que es fa després», assegura.
