Un estudi internacional que ha analitzat per primera vegada l'estat del permagel (terra permanentment gelat) amb 120 perforacions a l'Àrtic i l'Antàrtida i en altes muntanyes i plans elevats de tot el planeta ha constatat un augment de les temperatures en aquests sòls. Aquest estudi ha estat publicat en la revista Nature Communications i liderat per l'investigador Boris Biskaborn, de l'Institut Alfred Wegener - Centre Helmholtz d'Investigació Polar i Marina, de la ciutat de Potsdam (Alemanya).

A l'estudi també han col·laborat uns 40 investigadors, entre els quals es troba el coordinador del Grup d'Investigació Antàrtic, Àrtic i Alpí (ANTALP) de la Universitat de Barcelona (UB), Marc Oliva, que va informar ahir en un comunicat dels resultats de la investigació.

Les dades analitzades s'han emmagatzemat a la Global Terrestrial Network for Permafrost, una iniciativa internacional que promou l'homogeneïtzació en la presa de dades de monitorització del permagel. Les dades obtingudes entre els anys 2007 i 2016 evidencien que les temperatures del terra en sectors de permagel continu han augmentat en 0,39 ± 0,15 °C, mentre que el permagel discontinu s'ha escalfat en 0,20 ± 0,10 °C.

A les altes muntanyes, la temperatura del terra permanentment congelat ha augmentat un 0,19 ± 0,05 °C i les perforacions existents en l'Antàrtida indiquen un augment de l'ordre de 0,37 ± 0,10 °C. En conjunt, s'estima que la temperatura del permagel terrestre ha augmentat en 0,29 ± 0,12 °C.

La presència o absència de permagel condiciona els ecosistemes de moltes àrees situades en les muntanyes i en latituds elevades. La descongelació del permagel ocasiona l'alliberament de diòxid de carboni i metà, amb les conseqüències que això té per a l'acceleració de l'escalfament del planeta.

A més, la descongelació pot provocar l'enfonsament de les edificacions que s'han aixecat sobre el permagel, com passa, per exemple, en més del 60% del territori rus i en una quarta part de la superfície terrestre de l'hemisferi nord. El permagel, terra que es manté congelada com a mínim dos anys sota la superfície, és un element de la criosfera poc estudiat per comparació a altres fenòmens, com les glaceres o el gel marí.

El treball internacional s'uneix a una altra publicació liderada per l'investigador de la UB Marc Oliva, en la que es demostra que, a causa de l'augment terme detectat durant les últimes dècades a la conca mediterrània, el permagel només es manté en les àrees de muntanya més elevades. En concret, es manté en algunes zones dels Pirineus, els Alps del sud, els Apenins i les muntanyes de l'Anatòlia, a més d'algunes parts dels Pics d'Europa, Sierra Nevada, a l'Atles i els Balcans.