Els vencedors del 39 van usar i van vetar la sardana

La sardana també s'hi veié afectada amb prohibicions. No obstant, encara que pugui semblar inversemblant, hem trobat unes curioses i estranyes referències.

Llegim a la revista Sàpiens, en l'article Servicio de ocupación, que «a les 7 de la tarda del 26 de gener de 1939» a través de l'emissora Ràdio Associació de Catalunya hi hagué una al·locució dels vencedors, però s'inicià el programa amb una sardana.

El 8 de febrer les tropes franquistes entraren a Olot, comandades pel general Alonso Vega. La població romania més o menys contenta, per la fi de la guerra i el restabliment de la pau que havia arribat. El general Alonso Vega per complaure el poble demanà si tenien algun costum tradicional i li digueren que ballar sardanes. Aleshores manà que es fes una audició, com així succeí. Alguns diuen que fou la primera sardana després de la guerra, altres la qualifiquen de la sardana del franquisme.

Però, aviat, es perseguiren les sardanes, sobretot per Barcelona, a les nostres comarques hi hagué més permissibilitat, però vet aquí l'ordre del general Álvarez Arenas: « Nada de organizar actos políticos o sindicales, nada de sardanas o aplecs populares. Barcelona ha sido una ciudad pecadora y lo que hay que hacer es organizar misas de campaña». Així anaren les coses durant molts anys, massa.

Aplec de Sant Fruitós

d'Ossinyà

Ens trobem en el poble de Sant Ferriol, al costat de Besalú. Si bé té pocs habitants és un dels que té una extensió més gran. Dins el terme es troba l'ermita de Sant Fruitós, que, ara, en ple mes de gener, cada any reviu l'Aplec, que enguany tindrà lloc demà dissabte, amb la celebració de la santa missa, un esmorzar popular i una ballada de sardanes amb la cobla La Principal de Porqueres.

Aquesta ermita estava totalment derruïda però els darrers anys s'ha refet i avui està en perfecte estat de conservació.

Temps enrere havia estat un important centre de culte.

Està situada al veïnat d'Ossinyà, que és un petit nucli de població, actualment deshabitat, situat a llevant del municipi de Sant Ferriol, en una zona muntanyosa i abrupta. El temple és d'una sola nau i absis semicircular.

Per accedir-hi, cal sortir del poble de Besalú direcció Banyoles i a un quilòmetre agafar una carretera que queda a mà dreta i està en bon estat, especialment el primer tram. La resta no està enquitranada però és de molt bon passar i prou ample.

Aplec de Sant Pau

de la Calçada

Prop de Figueres, a l'altura del pont del Príncep, al costat de la via del tren, es troba aquesta capella, dedicada a Sant Pau. El lloc és format per masies disperses. Fou parròquia independent entre els segles XIII al XVII. Està documentat des de l'any 990 i la seva església (Sancti Pauli de Calciata) va ser possessió del monestir de Vilabertran des del segle XII. El nom li prové del fet d'estar ben a prop de l'antiga Via Augusta.

Conta Joan Amades que des d'aquí hi predicà Sant Pau. L'ermita actual, situada al costat del mas homònim, va ser reconstruïda després dels aiguats de 1421, aprofitant els materials de l'antiga església romànica.

Diumenge n'és l'Aplec, que a més de la celebració de la missa i les sardanes ofereix comprar i degustar les típiques «flaones», que són uns pastissos de farina farcits de crema, de forma variable, tot i que s'acostumen a fer en mitges llunes. En el decurs de l'Aplec se sortejarà una flaona gegant.

No hi faltaran les sardanes al migdia, que oferirà la cobla Foment del Montgrí.

Ermita de Sant Sebastià

Serinyà

Trobem al poble de Serinyà (Pla de l'Estany), en una petita ermita romànica d'una sola nau, amb absis semicircular, construïda amb carreus irregulars de pedra sorrenca.

A la façana nord sobresurt una capelleta, mentre que a la façana sud es conserven tres contraforts, fet que indica que l'ermita havia estat adossada a una masia.

La porta d'entrada és adovellada, d'arc de mig punt, i es troba perpendicular al carenat de la teulada, que té campanar d'espadanya d'un sol ull.

Les primeres notícies d'aquesta ermita daten del 1208, però possiblement el seu origen es remunta als segles X-XI.

Fins a època recent, s'hi custodiava una talla romànica policromada de la Mare de Déu amb l'Infant que actualment es troba desapareguda. Roman en solitari, tot l'any, només les herbes, els arbres, i, en l'època, qualque caçador o boletaire trepitja l'indret, però diumenge té l'aplec i hi haurà molta gent.

L'aplec és en honor a sant Sebastià. En l'antiguitat s'invocava el sant per lluitar contra les epidèmies.

Finida la missa, hi haurà, com és usual, l'encantament de coques, una altra activitat tradicional que és, sens dubte, el principal atractiu de l'aplec. Els mateixos assistents aporten productes alimentaris diversos que són subhastats a l'exterior de la capella. Són, per exemple, tomàquets, coques i embotits i, fins i tot, algun animal viu.

Les sardanes les interpretarà la cobla La Principal de Porqueres.

Aplec de Sant Pau

de Reiners

Prop de la població de Ceret, al Vallespir, es troba aquesta capella dedicada a Sant Pau dels segles XVII, XVIII, malgrat que llur nom constava al segle XI. Cada any, el darrer diumenge de gener se celebra l'Aplec, que acull gent de tota la zona i al redós de l'ermita es ballaran les sardanes amb la cobla La Principal de Rosselló.

Aquest aplec també s'anomenava Sant Pau dels envistadors, pels prometatges que s'hi feien i també era conegut com L'Aplec de les botifarres, puix és la menja predominant que es cou allà mateix.

Presentació del llibre

dedicat a

Salvador Dabau

El proper dimecres, dia 30, a les 19.00 hores, s'efectuarà a la sala Diumé de l'ajuntament de Girona la presentació del llibre de la biografia de Salvador Dabau i Causa que han escrit Lluís Brugués i Albina Varés. L'acte serà presentat per Mon Marquès, catedràtic d'història de l'Educació de la UdG.

Salvador Dabau (Vilajuïga, 2 de març de 1909 - Girona, 3 de desembre de 2002) fou un compositor de sardanes i havaneres. Va estudiar música a l'Escola de Montserrat, on va coincidir amb Conrad Saló, que li va fer de professor. A l'Escolania de Montserrat aprengué a tocar el piano, l'orgue, el violí i la viola. Amb Francesc Civil va ampliar i completar els seus estudis al Conservatori Superior de Música del Liceu. Va formar part de l'Orquestra Simfònica de Girona.