Celebrem la festa de la presentació de Jesús al temple de Jerusalem, tal com manava la llei jueva: que tot fill primer fos presentat al Senyor. També havien d'oferir en sacrifici, per rescatar-lo, un parell de tórtores o dos colomins.

A l'Evangeli de sant Lluc -que ens narra aquesta escena- hi apareixen uns personatges: l'infant Jesús, Maria i Josep, i els ancians Simó -home just i pietós- i Anna, viuda dedicada al culte amb dejunis i oracions.

Les paraules de Simeó manifesten la seva convicció: «Els meus ulls han vist el Salvador... Llum que es revela a les nacions». També per a Anna, aquella trobada tingué un significat transcendental, ja que parlava del Nen als qui esperaven la redempció de Jerusalem.

Precisament recordant aquells dos vellets, Simeó i Anna, que acolliren Jesús, celebrem la jornada de la Vida Consagrada. Alhora, és també diada assenyalada per als membres de Vida Creixent, per als avis i la gent gran; per a les viudes, ja que Anna era viuda; i també per als pares «practicants». Permeteu-me algunes indicacions perquè aquesta festa ens estimuli a tots a viure la nostra vocació i estat de vida.

Donem gràcies per la vida consagrada, pels pares practicants i per la gent gran.

«Pares practicants». L'expressió s'ha fet popular per indicar aquells pares que compleixen la celebració de la Missa, principalment els diumenges i festes. L'evangelista té molt d'interès a repetir diverses vegades que els pares de Jesús són bons complidors de la llei jueva, de les pràctiques religioses jueves. Avui diríem que són complidors, practicants habituals.

Cal fer un elogi dels pares «practicants habituals» que participen a les celebracions i ho fan amb els seus fills. Ja sé que «practicant» significa més que la participació en les celebracions, però si no es dona aquesta pràctica les altres exigències seran més difícils. A més, cal estar convençuts de l'actuació salvífica de Déu a partir del compliment de les «pràctiques cristianes».

Els ancians. Simeó i Anna, els dos ancians acollidors, han viscut, sofert, pregat i esperat, i per això poden descobrir [...] (extret del Full Parroquial).