Aquesta setmana, de dimarts a dimecres, ha tingut lloc una sessió d'estudi per a sacerdots a Castelldaura (Barcelona), on solen tractar-se sempre temes d'actualitat pastoral. Ah!, que no endevineu quin va ser el tema d'aquest any? De què es va tractar, sobre quin tema un centenar de capellans va reflexionar llargament durant dos matins d'aquest mes de gener? Simplement, es va parlar d'Alegria. Les arrels d'aquesta virtut en els documents del papa Francesc, la joia cristiana en la conversió i els seus testimonis. Tot plegat fou un esclat de llum en un món entenebrit per conflictes permanents, un afany per reforçar l'alegria venuda a preu d'Evangeli, «l'alegria de la santedat», com proclama la mateixa convocatòria de les Jornades.
«L'alegria de la santedat» és el títol complet de les jornades d'enguany. De vegades es té la impressió que l'alegria és com la loteria. No és això. La joia cristiana és inherent a la vocació humana. La nostra alegria és fruit de l'amor i de l'esperança. L'evangeli diu que «hi ha més en donar que en rebre. Ser cristià és el goig de l'Esperit Sant (Rom. 14_19)». Sant Tomàs d'Aquino diu que «a l'amor de caritat segueix necessàriament el goig, ja que tot amant gaudeix en la unió amb l'estimat». Sant Tomàs diu que «la conseqüència de la caritat és el goig», per això abracem la Paraula «enmig de moltes tribulacions, plens del goig de l'Esperit Sant». Quan es tanca una font de joia cristiana, automàticament, el món pateix una crisi de joia. El retorn a Jesús pot deixar-nos xops de joia. Maria, la Mare de Jesús i Mare nostra, s'anomena també: causa de la nostra alegria.
