er fer un espectacle com Miralls i Miratges es necessiten bàsicament dues coses. En primer lloc, un repertori prou extens i madur que permeti triar i remenar entre un gran nombre de temes, i, en segon lloc un públic prou fidel per fer costat a una aposta molt diferent de l'habitual. Love of Lesbian disposa de les dues eines, i de fet ja ho avisava Santi Balmes -vocal del grup- a l'inici de la vesprada: «Aquí no trobareu cap de les cançons que es troben al top 5 del nostre perfil d'Spotify».

La proposta de la formació, doncs, estava clara. Tornar a allò més bàsic i pur, amb cançons de caràcter introspectiu, un diàleg fluid i constant amb els assistents i un escenari deliciós de la mà del director artístic, Guillem Albà, on pràcticament tot el material que s'utilitza és de cartó, juntament amb un joc constant de llums i ombres. Tot per crear un ambient molt similar a la màgia, pròxim a la infantesa i a un mateix, amb ombres xineses, funambulistes o titelles.

La música com un mirall de la realitat d'un mateix, o bé com a creadora de miratges on refugiar-se. Una premissa molt clara que va permetre al grup recuperar durant dues hores i mitja temes com La niña imantada, Contraespionaje, Oniria e insomnia, El Poeta Halley, Planeador, Mi primera combustión o Los días no vividos. El moment més emotiu de la nit va anar de la mà de Segundo Asalto, cantat fora de l'escenari, entre les butaques de la gent, sense res més que un parell d'instruments i la veu de Balmes. En definitiva, una nit per oxigenar-se, deixar a fora de la sala totes les preocupacions quotidianes, i deixar-se portar per un cançoner molt particular. Fer net, que diuen.