Enginyers de la Universitat de Columbia, a Nova York, Estats Units, han creat un robot que pot imaginar-se a si mateix. Fins ara, els robots que són conscients de si mateixos havien estat només presents a la ciència ficció, en pel·lícules com Yo, Robot, però finalment sembla indicar que molt aviat serà una realitat. Els éssers humans són únics en la seva capacitat d'imaginar-se a si mateixos en escenaris futurs.
Mentre que els humans i els animals adquireixen i adapten la imatge de si mateixos al llarg de la seva vida, la majoria dels robots encara aprenen utilitzant simuladors i models proporcionats per humans, o mitjançant proves i errors que requereixen molt de temps; de manera que els robots no han après a simular com ho fan els humans. Però els investigadors han aconseguit un gran avanç en crear un robot que aprèn què és, des del principi, sense cap coneixement previ de física, geometria o dinàmica motora.
Inicialment, el robot no sap si és una aranya, una serp, un braç; no té ni idea de quina és la seva forma. Després d'un breu període de «balboteig» i dins d'un dia de computació intensiva, el robot crea una autosimulació. D'aquesta manera, l'androide pot emprar aquest acte simulador internament per contemplar i adaptar-se a diferents situacions, manejant noves tasques com detectar i reparar danys del seu cos, tal com detalla un article publicat ara a la revista Science Robotics.
Robots independents
Fins ara, els robots han estat operats per un humà que modela explícitament el robot. «Però si volem que els robots es tornin independents, llavors necessiten aprendre a simular», afirma Hod Lipson, professor d'Enginyeria Mecànica i director del laboratori de Màquines Creatives, on es va realitzar la investigació. Per a l'estudi, Lipson i el seu estudiant de doctorat Robert Kwiatkowski van usar un braç robòtic articulat de quatre graus de moviment. Inicialment, el robot es va moure a l'atzar i va acumular mil trajectòries, cadascuna de les quals comprenia cent punts. Després, va utilitzar l'aprenentatge profund per crear un acte-model. Els primers eren inexactes, i el robot no sabia què era ni com estava connectat.
Després de prop de 35 hores d'entrenament, l'automodel es va tornar consistent amb el robot físic fins a uns quatre centímetres. L'acte-model es va realitzar en un sistema de circuit tancat que va permetre al robot recalibrar la seva posició original entre cada pas al llarg de la trajectòria basant-se completament en l'automodel intern. Amb el control de bucle tancat, el robot va poder agafar objectes en llocs específics a terra i dipositar-los en un receptacle amb un cent per cent d'èxit.
