Més de 500 anys d'història dels pobres que han passat per la Casa de Misericòrdia de Barcelona poden consultar-se des d'ahir després de la digitalització de 5.709 documents i 391.120 pàgines que expliquen com l'educació i capacitació professional van treure de la pobresa centenars de joves. El president de la Fundació Casa de Misericòrdia de Barcelona, Josep Maria Genescà, va ressaltar ahir, en la presentació de la digitalització, la importància del «destacable fons documental històric», que permet ara l'accés a investigadors i estudiosos.
La digitalització inclou des d'esqueles, estampes, documents, actes de reunions, gravats, títols de propietat, compravendes, donacions i fins i tot els registres d'entrada d'aliments i roba, cosa que acosta al coneixement de la història de la ciutat de Barcelona i de la trajectòria de l'Església, ha afirmat l'historiador i sacerdot Joan Galtés, «proporcionant un servei a la cultura i memòria del nostre passat».
La Casa de la Misericòrdia de Barcelona la va fundar el 1581 el sacerdot i catedràtic de la Universitat de Barcelona Diego Pérez Valdivia per acollir el gran nombre de persones sense sostre que hi havia a la ciutat i proporcionar-los «una guia moral i espiritual».
Amb l'ajuda del Consell de Cent, el 1584 l'asil de la Casa dels Àngels va adoptar el nom d'Hospital de la Nostra Senyora de la Misericòrdia i el 1684 es va particularitzar la dedicació concreta de la Casa a acollir dones en situació de necessitat, labor a la qual s'ha dedicat la fundació fins a l'actualitat. El 1984 es va constituir com a entitat jurídica, reafirmant el propòsit de continuar l'obra benèfica i assistencial duta a terme fins al moment i amb la intenció de potenciar una obra cultural que es tradueix en l'actual residència de menors, residència d'estudiants, casa de colònies i l'Institut de Benefici Social.
La documentació recollida des del segle XVII dona mostra de l'empobriment de les capes populars de la capital catalana, especialment de la població femenina, i mostra que és una «institució viva», va assegurar el professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona Miquel Termens.
La modernització de l'arxiu de la fundació es va iniciar fa 20 anys quan, amb l'ajuda administrativa de l'Ajuntament, l'arxivera Rosa Pardo va confeccionar un inventari del registre històric que va facilitar la consulta a curt i llarg termini. A partir de l'inventari enquadernat, un equip d'experts, amb la direcció de Miquel Termens, ha dut a terme la digitalització amb l'objectiu documental de preservar els materials històrics i evitar el seu deteriorament.
