Tot Viladesau

Indubtablement, la vida i l'obra musical de Viladesau han estat lligades a la música i, sobretot, a la sardana, tant en la tasca d'instrumentista de tenora com en la de compositor però, a més de les moltes sardanes compostes per ell, Viladesau oferí temes per a cobla, havaneres i àdhuc, ballables com boleros, que foren interpretats per Jorge Sepúlveda. Per això en aquest acte de demà a més la cobla La Principal de la Bisbal i pendran part els grups d'havaneres Port bo i Peix fregit, Jordi Molina, Di-versiones i Blas, que ens podran oferir les diferents facetes de tota una vida dedicada a la música.

D'aquesta manera s'acaba oficialment l'Any Viladesau, amb un gran recordatori de qui fou un excel·lent músic, compositor i català.

A tall d'anècdota, esmentem que en un Aplec de sardanes de Girona s'autoritzà que es toqués La santa espina, que fou la de conjunt amb quatre cobles. Abans de començar, Viladesau es posà dret i digué als músics : «Nois, això s'ha de tocar drets» i tots els intèrprets així ho feren.

Vaig tenir l'honor, l'any 1998, d'escriure i, a través del GISC, publicar la seva biografia.

Palau de la Música

i Francesc Pujol

El passat dijous 31 de gener, a la Sala d'Assaig de l'Orfeó Català del Palau de la Música Catalana es presentà el disc Francesc Pujol i Pons Sardanes per a cobla. La part musical d'aquest enregistrament anà a cura de la Cobla de Cambra de Catalunya, sota la direcció de Jesús Ventura. L'esdeveniment s'emmarca en la inauguració de l'exposició L'estrena de compositors catalans al Palau (1908-1936).

El nou disc vol divulgar l'obra per a cobla d'aquest autor, que va ser un dels principals impulsors de l'Orfeó Català, així com de la programació del Palau de la Música durant la 1a meitat del s. XX. El volum recull fins a 12 sardanes, compostes al llarg de 15 anys de la seva vida. En són títols Cants de Mallorca, Xamosa, Garlaire, L'entremaliada o Joc d'infants. La selecció de peces ha seguit els criteris habituals de Músics per Cobla, impulsors del disc: a partir de l'obra completa s'ha triat segons criteris musicals les obres més interessants.

El volum incorpora, com és habitual, un llibret explicatiu amb dades molt interessants. Així, hi ha un resum biogràfic de Pujol i un catàleg de la seva obra per a cobla, entre d'altres dades. Aquesta tasca de documentació és possible gràcies a Albert Fontelles, qui ha investigat sobretot al CEDOC, on hi ha l'obra de Pujol dipositada.

Com és habitual, la Cobla de Cambra de Catalunya la integren en aquest disc més músics dels habituals: s'hi reuneixen intèrprets consolidats amb joves promeses. Així, Músics per la Cobla treballa per oferir oportunitats als nous músics i permet consolidar el món musical de la cobla.

La discogràfica responsable de l'edició és Picap, i s'emmarca dins de la Col·lecció Clàssics, un dels projectes més característics de Músics per la Cobla. Se n'han editat 500 unitats i es podrà comprar el dia de la presentació. El seu preu previst és de 12 ?. També es pot aconseguir si s'és membre de Músics per la Cobla. Per esdevenir-ne, només cal sol·licitar-ho a través del correu electrònic mpc@musicsperlacobla.com o al formulari de contacte de la pàgina electrònica.

L'exposició l'organitza el CEDOC i fa un repàs de programes de concert, partitures originals, fotografies i correspondència de les estrenes d'obres de compositors catalans al Palau entre els anys 1908 i el 1936.

La mostra es podrà visitar gratuïtament fins el diumenge 7 d'abril. Entre la documentació que s'hi podrà veure s'hi trobaran peces relaciones amb el món coral, simfònic, música de cambra i de cobla. Així, s'hi al·ludeix a noms com el citat Francesc Pujol, Juli Garreta, Enric Morera, Joaquim Serra, Joan Manén o Eduard Toldrà, entre d'altres.

Concurs a Masquefa

(Anoia) i la cobla

Montgrins

L'Ajuntament de Masquefa ha presentat les Bases de la 3a edició del Premi de composició de música per a cobla Masquefa i Montgrins 2019, dotat amb 3.000 ?. La data límit per enviar les propostes és el divendres 22 de febrer i és una nova oportunitat per als compositors de la formació musical més típica de Catalunya.

Cal presentar obres originals i inèdites, sense haver-se interpretat en públic prèviament, i tampoc premiades. Han de tenir una durada màxima de 15 minuts, de tema lliure. Cal que estiguin instrumentades per a cobla d'11 instrumentistes. Tanmateix, es poden presentar obres per a cobla i un instrument solista. Les Bases també indiquen que «s'accepta un paper de percussió ad libitum».

Aquestes obres s'estrenaran en un concert el diumenge 7 d'abril, a les 18.00 h., a la Sala Polivalent de La Fàbrica Rogelio Rojo de Masquefa. Allà es donarà a conèixer la guanyadora. Tanmateix, el jurat es reserva el dret de premiar una única obra o bé de distribuir lliurement la dotació entre les finalistes. D'altra banda, l'organització també es reserva el dret de declarar el premi desert, sense que afecti al possible atorgament d'accèssits, segons acordin.

Aquest Premi s'emmarca en el cicle de música estable «Masquefa sona bé», que «promou la divulgació musical a la vila de Masquefa». I en el marc de la cobla, vol ser una «plataforma de difusió per als nous valors del món de la cobla», amb la col·laboració de la Cobla-Orquestra Montgrins. La idea no només és que hi hagi obres noves de compositors, sinó que també el públic profà s'interessi i escolti música per a cobla. Aquesta 3a edició consolida la proposta i demostra l'encert a l'hora d'impulsar l'activitat.

«Masquefa sona bé» comptarà enguany amb 8 concerts d'estils diferents com òpera, swing, son cubano o bandes sonores de pel·lícules. En aquest cas serà amb la GIOrquestra i Marc Timón, el diumenge 24 de novembre, a les 18.00 h. La formació hi interpretarà diverses adaptacions de Marc Timón, qui també dirigirà el concert.

Acord amb ANETO

La Confederació Sardanista de Catalunya ha renovat l'acord amb la firma de caldos Aneto per oferir productes als concursos i Aplecs de sardanes d'aquest any. Aquest acord suposa la consolidació d'un projecte de relació empresarial que aposta per la sardana. L'acció contempla lliurar més de 18.000 brics, més de 13.000 bosses i 144 lots a 109 Aplecs i 24 concursos de colles de sardanes.

El conveni i el procediment serà molt similar als anteriors, basat en tetrabrics de litre, bosses i lots de producte. Aquests elements promocionals serviran a les entitats per trobar noves formes d'engrescar els assistents i recaptar recursos amb activitats com sorteigs. Com en ocasions anteriors, caldrà fer difusió del projecte a través de les xarxes socials, l'etiqueta identificativa de la qual es donarà a conèixer properament.

Les entitats participants també hauran de fer públic aquest patrocini amb la inclusió del logotip d'Aneto als cartells, programes, continguts de xarxes socials, etc. També caldrà retratar l'activitat de promoció del producte i facilitar-ne imatges a la Confederació Sardanista de Catalunya.

Ha mort «Kim»

Ruscalleda

El 26 de gener va morir als 81 anys Joaquim «Kim» Ruscalleda, impulsor del Càmping Botànic Bona Vista de Calella, on hi va implementar un concert de sardanes cada estiu, i l'edició de discs amb la nostra dansa.

«Kim» Ruscalleda va impulsar primerament al seu càmping les Festes de Primavera, en què s'hi aplegaven sobretot músics i sardanistes per ballar. Després, aquesta activitat es va convertir en una festa més limitada, però sempre de caire sardanista. La seva passió per la sardana i per la cultura catalana el va portar a crear un concert de sardanes com a activitat lúdica per als seus campistes. D'aquesta manera va celebrar-ne diverses edicions, amb un notable reeiximent entre la seva clientela. Paral·lelament es va dedicar a editar discs de sardanes per als seus clients i el públic sardanista. En va arribar a editar fins a deu. Aquestes activitats testimonien un important esforç per difondre la sardana i la cobla entre públics foranis.

«Kim» Ruscalleda va rebre el Premi al Mèrit Cívic de la Federació Sardanista de Catalunya l'any 2011, i l'Agrupació Sardanista de Calella va estrenar-li una sardana de Jordi Feliu al tradicional Concert de Nadal de Calella, el 2016. Va ser el fundador del Càmping Botànic Bona Vista de Calella, un emplaçament que va preparar ell mateix i que va voler que fos un aparador de la Natura. En aquest sentit, el seu càmping va ser dels primers d'Espanya en rebre diverses certificacions relacionades amb el medi ambient.