«Papel y tinta» de María Reig tracta les dificultats del periodisme femení durant els anys 20

Les dificultats a les quals es va enfrontar una dona decidida a exercir el periodisme a principi del segle XX a Madrid són el fil conductor de la primera novel·la de María Reig, que ha arribat a les llibreries després d'un «camí preciós» en el qual el mecenatge ha tingut un paper destacat. María Reig (Barcelona, 1992) recorda en una entrevista amb Efe com, en acabar la seva novel·la, titulada Papel y tinta, i després d'algun intent «sense resposta», va idear arribar als lectors a través d'una campanya de micromecenatge a les xarxes socials per recaptar els 2.000 euros necessaris per poder autopublicar el seu llibre: només va necessitar 25 hores per reunir-los. I de seguida va superar aquesta quantitat, perquè van ser 4.500 euros els que va aconseguir amb les aportacions de 125 mecenes que es van apassionar amb la seva història sense ni tan sols haver llegit el llibre, destaca Reig, que subratlla aquest generós suport per a algú que, com ella, estava començant. L'editorial Suma de Lletres es va fixar llavors en la seva novel·la i va decidir publicar-la, i per això Reig es va posar en contacte amb els seus mecenes per oferir-los la possibilitat de recuperar la seva aportació, però cap d'ells va voler fer-ho. Una aventura que ha fet realitat aquesta novel·la que acaba d'arribar a les llibreries i que rescata per a la ficció els anys previs a la Segona República. La seva protagonista és Elisa Montero, una nena nascuda en un poble de Badajoz que és separada de la seva família per viure a Madrid amb la seva padrina, una dona pertanyent pel seu matrimoni a l'alta societat i que l'educarà severament per convertir-la en un bon partit. Però la passió de l'Elisa és ser periodista en un món vedat a les dones, pel que haurà de disfressar-se d'home per poder exercir la professió. La jove, diu Reig, té un doble condicionament, el del seu sexe i el de la seva classe social, ja que encara que en els anys 20 es va viure una obertura en l'educació per a les dones en les ciutats, encara havien de «viure a remolc de pares i marits».