La cobla La Principal de la Bisbal, amb els seus cantaires, acaba d'enregistrar als estudis 44.1 d'Aiguaviva un CD que porta per títol Serenata.cat. És un treball que sorgeix del projecte La Principal acústica, amb el qual la cobla vol rememorar els històrics concerts del finals de del segle XIX i principis del XX, anomenats popularment «Les Serenates».
Al disc hi ha diferents estils: obres líriques, temes estàndards, cançons populars, nova cançó i música instrumental dels clàssics catalans. Un repertori variat que sens dubte reflecteix l'esperit del nostre país, així com la diversitat d'estètiques de la nostra música, amb la voluntat de que hi siguin presents tots els territoris de parla catalana.
L'objectiu, però, només és mostrar les obres més representatives de les antigues «Serenates» de Festa Major, sinó renovar i actualitzar aquest tipus de concert en formació de cobla. De tal manera que el públic pugui apreciar tant l'evolució de l'estil de l'orquesra, com la directa relació entre els músics i les quatre veus solistes.
Josep Pla escrigué: «La Serenata solia contenir tres peces principals. Primer, un himne, posat a cavall d'una música masculina i vibrant. Després una barcarola, plena de tendresa, d'enjogassament i de moviments cordials (...). La Serenata s'acabava amb una peça de circumstàncies, generalment viva i repicada. Era el comiat» (Del llibre El meu país Volum 7. Edicions Destino 1968).
Pràcticament és així aquest disc.
En aquest CD que comentem s'hi troben:
Hallelujah, de Leonard Cohen; Paraules d'amor, de Joan Manel Serrat (amb veu de Xavier Benítez); Llibertat, de Ricard Viladesau (Ferran Miàs i Jordi Carreras, tenores); Ne me quitte pas, de Jaques Brel; La Metèque, de Georges Moustaki; La Bohème, de Jacques Plante i Charles Aznavour, i The way we were, de A. Bergam, M. Bergam i M. Hamlisch (veu Fàtima Ayars).
També han gravat Boig per tu, de Pep Sala, Carles Sabater i Joan Capdevila; Yesterday, John Lennon i Paul McCartney (veu Ana Quintana); l'havanera popular La bella Lola; M'aclame a tu, d'Ovidi Montllor i Vicenç Andrés Estellés; Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa: Ull per ull, d'Adrià Puntí (veu Iago Garcia); Toca bé, de René Picamal (trompeta, Jordi Gil); A Margalida, de Joan Isaac; La plaça del diamant, de Ramon Muntaner; Chianti Lied-Nota a Napoli, de Gerard Winkler, i la rumba catalana popular Lo Garrotin de Lleida.
A més dels components de la Principal de la Bisbal hi col·laboren: Xavier Comellana, veu i tenora, i Lluc Vizentini, veu i flabiol.
aMICS DE LA SARDANA
A Mallorca
El mes de gener s'ha creat l'entitat Amics de la Sardana de Mallorca, amb l'objectiu de «promoure, organitzar, incentivar i difondre les manifestacions culturals pròpies del sardanisme», segons el seu president i impulsor, Josep Claret.
Així, volen organitzar ballades, aplecs, competicions de colles, concerts, cursets d'ensenyament sardanista i conferències sobre el nostre sector. A més a més, pretenen organitzar i difondre d'altres expressions de la cultura catalana, sobretot de la música coral i la dansa. L'objectiu final és «fomentar el coneixement de la cultura catalana en general», indica el president.
Les primeres activitats que hi ha previstes són cursos de sardanes als casals de barri.
Els Amics de la Sardana de Mallorca neix per omplir el buit que va provocar la desaparició, el 2011, de la Casa Catalana de Mallorca. La presència d'una important massa social de catalans a Mallorca ha provocat la voluntat de crear d'aquesta associació. La idea és no només escoltar i ballar sardanes, sinó també desenvolupar d'altres activitats relacionades amb la cultura catalana. El seu president indica que «som conscients que a l'illa hi ha determinats sectors anticatalanistes, però confiem que prevalgui el sentit comú i, el mateix que hi ha escoles de ball andalús o sud-americà, així com cases regionals d'altres parts de la península, puguem desenvolupar les nostres activitats amb total normalitat».
Obligades de
contrabaix
El contrabaix (conegut també per «la berra» és l'instrument més gran de la cobla, i si bé passa moltes vegades desapercebut, és bàsic per a la interpretació de la cobla.
Josep Quer Agustí ha estat un formidable instrumentista de contrabaix i fa uns dies amb uns molts curosos compositors, adaptà diverses sardanes en les quals el contrabaix n'és el principal executant, acompanyat de piano i flauta. El CD porta el títol De Pujals dels pagesos a Brussel·les i és un homenatge a l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, i a l'Aplec de Sant Medir d'Amer.
Josep Quer nasqué a Vilafant, el 1943. Actualment viu a Figueres és titulat amb el Diploma Superior de Violí, el de Trombó de Vares i va formar part de l'Orquestra Maravella, de l'Orquestra Simfònica d'Euskadi i de l'Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Fou membre actiu del Double Bass Master a Reading (Gran Bretanya) i va impartir classes magistrals a la Longy School, a Cambridge.
Ha ofert recitals amb l'organista japonesa Izumi Kando. També va participar com a solista en la banda sonora de la pel·lícula Babaouo de Manuel Cussó Ferrer, amb guió de Salvador Dalí i música original de Manel Camp.
El disc que comentem conté sobretot obres de Joaquim Serra, amb arranjaments de Josep Lluís Prenafeta, Jaume Cristau i Florenci Mauné.
És curiós i àdhuc simpàtic escoltar, per exemple, la Remembrança d'en Serra, on el cant principal el fa justament el contrabaix, puix en questa petita formació musical, a més del propi Quer al contrabaix , hi actuen Santi Escura al piano i Ana Perich a la flauta.
Sardanes per la UNESCO
Ja hi ha nova data per a la ballada per difondre la sardana com a candidatura perquè sigui Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat: el dissabte 23 de febrer, a les 17.00 h., a la Plaça del Rei de Barcelona. La cobla responsable de la part musical seguirà sent la Sant Jordi-Ciutat de Barcelona.
Aquesta nova data substitueix la 1a prevista, del passat diumenge 20 de gener, que es va haver de cancel·lar per la pluja. Així, el món de la sardana ja té una nova cita obligada per promoure aquesta activitat, fer colla per demostrar la gran quantitat de gent que mobilitza i recollir recursos.
La ubicació a la plaça del Rei garanteix incidir directament també sobre turistes per tal d'explicar-los la nostra dansa i el projecte, i internacionalitzar-lo progressivament.
La 1a ballada que es va fer amb aquestes característiques va ser l'any passat a Gràcia, amb l'espai destinat a l'esdeveniment completament ple. L'èxit ha obligat a buscar nous emplaçaments més amplis a l'aire lliure, amb el risc que la pluja l'afectés, com ha passat enguany.
Semi finals de la
Sardana de l'any
Aquest cap de setmana de divendres 15, dissabte 16 i diumenge 17 de febrer comencen les Semifinals del Premi Popular del concurs La Sardana de l'Any 2018. Durant les properes 9 setmanes les sardanes classificades lluitaran segons els aparellaments que va determinar el sorteig públic del passat mes de setembre per aconseguir una plaça a la Final del Liceu.
Com fins ara, tothom podrà a través d'un dels 3 sistemes disponibles: o bé a través de la pàgina www.lsda.cat, o bé través de les emissores de ràdio que emeten el concurs o bé a través del telèfon de la secretaria de la Confederació Sardanista de Catalunya (93 319 76 37). En qualsevol cas, la votació per un dels canals exclou poder-ho fer pels altres per evitar la duplicació de vots. I, com sempre, hi haurà actius els sistemes de validació de vot i control del percentatge de vots superior als habituals per evitar campanyes massives.
Com sempre, quan hi ha 2 sardanes d'un mateix autor, com indiquen les bases, per evitar que algú pugui tenir 2 peces a la Final, competiran entre elles. Així, la 2a semifinalista s'aparellarà amb la 1a semifinalista del mateix autor, de manera que enguany Carles Santiago i Alfred Abad tenen un lloc assegurat a la Final. Les 9 guanyadores es classificaran, junt amb la no guanyadora que hagi obtingut el major percentatge de vots. La Final de La Sardana de l'Any 2018 serà el diumenge 12 de maig, a les 17.30 h., al Gran Teatre del Liceu.
