L'home i la dona, s'entén. Sempre és amb un cor petit que veiem els professionals jugant-se la pell a preu barat en els malabarismes del circ. Però no es tracta del risc, penjat en l'espai, sinó del circ mental, en les originalitats del comportament humà, a la situació d'escàndol, en els comportaments d'emergència com a estil de viure, especialment la sexualitat.
Fa uns dies que els mitjans estan xops d'anormalitats sexuals. El ciberassetjament masclista escandalitza França. Nota dels Bisbes de Catalunya sobre la protecció dels menors. «Sofrim i preguem -diuen els nostres bisbes- per les víctimes, que han quedat marcades per la seva vida. En solidaritat amb tots els que hagin patit algun tipus d'abús i amb les seves famílies ens comprometem a col·laborar en l'aclariment dels fets del passat i de trobar la manera d'ajudar les víctimes en el seu restabliment».
S'està observant un fenomen que va més enllà del fracàs humà, eclesial i extraeclesial, de la sexualitat humana mal portada. La dignitat de la persona sexuada, els valors de la complementarietat matrimonial, el fet sexual en si, formen l'argument que justifica la dignitat de la persona. S'ha volgut jugar amb el sexe. Se l'ha volgut introduir al marge de tota racionalitat. S'ha convertit en delicte al traspassar el límit d'edat. La cosa és molt més seriosa del que es pensava, tant en l'Església com en l'ambient secular. Integrar la sexualitat com una potència equilibradora del complexe humà és un repte que afecta tot humanisme.
