19 de febrer de 2019
19.02.2019

Aconsegueixen minironyons de cèl·lules amb reg sanguini com els dels fetus de sis mesos

Investigadors de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya han aconseguit reproduir un òrgan molt similar al d'un embrió, que servirà per investigar

19.02.2019 | 00:37
La directora de la investigació de l´IBEC, Núria Montserrat.

Científics de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han aconseguit crear minironyons íntegrament amb cèl·lules mare pluripotents humanes, dotar-los de reg sanguini i que siguin similars al d'un embrió de sis mesos, i tot això en un procediment que dura només 20 dies. L'avanç, publicat a Nature Materials, suposa, segons la directora d'aquesta investigació a l'IBEC, Núria Montserrat, un «salt qualitatiu» en el desenvolupament de teixits per investigar malalties, provar fàrmacs i en un futur poder fer trasplantaments de teixits.

Els nous minironyons creats per l'IBEC, amb la col·laboració de l'Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona, el CSIC i el Salk Institute for Biological Studies (EUA), es diferencien dels «minironyons quimèrics» aconseguits el 2013 i millorats després el 2015, en què aquests estan completament formats per cèl·lules humanes, a diferència dels anteriors, que barrejaven cèl·lules humanes i de ratolins.

També es diferencien que els anteriors havien aconseguit imitar minironyons d'un embrió de tres mesos i aquests són més adults, comparables al ronyó d'un fetus de sis mesos, i en el procediment per aconseguir-ho tarden 20 dies, i no 25 o 30 com en els models anteriors.

«Aquest organoide, a més, l'hem aconseguit cultivar en un biomaterial, un hidrogel, que simula la duresa de l'ambient embrionari, la placenta o l'ou, i, amb la membrana d'un embrió de pollastre hem aconseguit que es vascularitzi, que tingui reg sanguini i fins i tot que creixi», va detallar Montserrat.

Valor per investigar

La importància de l'avanç està en el fet que ara els investigadors, segons la científica de l'IBEC, «podrem estudiar directament en aquest organoide al laboratori com evoluciona si el sotmetem a les condicions, per exemple, d'un diabètic o d'altres malalties, o veure com li afecten determinats fàrmacs».

Per a aquestes investigacions, també és molt important, segons Núria Montserrat, haver aconseguit reduir a tan sols 20 dies el procés per crear aquests minironyons, que cada vegada s'assemblen més a l'òrgan neonatal, amb la qual cosa «estem més a prop d'un teixit que pugui ser trasplantat, tot i que encara lluny de poder trasplantar un ronyó creat artificialment».

Montserrat, que reconeix que per als neòfits la seva sembla una investigació «molt Frankenstein», destaca que el ronyó «és un òrgan molt complex, està implicat en moltes malalties primàries i afectat per altres de secundàries» i amb l'avanç poden veure «com es formen els vasos sanguinis al ronyó, com irriguen, com actuen i creixen les nefrones». Segons Montserrat, «costa molt crear artificialment teixits que s'assemblin als de sis mesos de gestació i més que creixin en 20 dies».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook