Es possible fer bon periodisme en l'era dels clics i la informació al minut? Aquest era el punt de partida de la taula rodona Informar contrarrellotge. Les interioritats del periodisme polític, emmarcada dins la Setmana dels Rahola i que va comptar amb els periodistes Ferran Casas (Nació Digital), Neus Tomàs (eldiario.es) i Tian Riba (FAQS), moderats per Narcís Genís. Una hora i mitja de debat sobre el paper dels mitjans en un moment en què, segons va apuntar Casas, una part del públic només busca informació «amiga» -és a dir, que li diguin el que vol sentir-; en què el canvi tecnològic ha comportat noves rutines de treball i l'obligació d'oferir informació de forma pràcticament permanent. També hi va haver una dosi d'autocrítica: Tomàs va admetre, per exemple, que durant el procés independentista molts mitjans, «o per prudència o per militància», no han fet les coses del tot bé. Això sí, tots van coincidir en assenyalar la vital importància del públic i de la seva predisposició a pagar per la informació de qualitat, ja que només els mitjans que siguin solvents econòmicament podran ser veritablement independents.

Casas, Tomàs i Riba van coincidir en assenyalar que, arran de tot el que ha passat a Catalunya en els últims anys, la informació política ha pres cada cop més importància. Tot i això, Casas va advertir que també ha dut més fragmentació i pressió: «Els grisos es penalitzen, es vol obligar els mitjans a convertir-se en una facció de cada exèrcit», va indicar. Casas va advertir que el fet que el públic vulgui «la seva pròpia veritat» pot fer que els mitjans caiguin en la temptació d'oferir-los el que demanen, que és l'origen de les fake news. Això se suma a un context de crisi per als mitjans, molts dels quals estan ofegats pels mals resultats econòmics, i això hipoteca la seva independència: «Les pressions polítiques són una broma al costat de les econòmiques», va dir Tomàs.

Davant d'això, tots tres van advocar per un periodisme honest -que no vol dir objectiu- i que porti informació afegida més enllà del clic ràpid. De fet, van advertir que aquesta serà la fórmula de supervivència dels mitjans: un periodisme que aporti més reflexió que immediatesa, i que faci que el públic estigui disposat a pagar-lo.