01 de març de 2019
01.03.2019

Obert al món un fons històric de fotos de cobles

Xavier Gironella tenia els documents, i el professor de La Principal d'Olot Josep Loredo ha estat el responsable d'identificar orquestres i músics

01.03.2019 | 01:32
Fotografia d´una cobla antiga.

La Generalitat de Catalunya ha posat a disposició a través d'internet, i gràcies a la donació de Montserrat Mauné a l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, una col·lecció d'imatges i documentació de diverses cobles de principis del s. XX. A http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/ es pot fer la cerca d'aquests documents.

Es tracta d'un total de 153 documents de diversa naturalesa: fotografies, postals, díptics, tríptics o llibrets. El responsable d'atorgar-li la identificació amb els noms dels músics ha estat el professor de tenora i músic de La Principal d'Olot Josep Loredo. És el responsable d'una pàgina electrònica amb milers de fotos antigues de cobles i orquestres, de manera que aquest coneixement profund li ha permès desenvolupar aquesta tasca. I encara més, ha pogut fins i tot incorporar-hi informació extra dels músics, com ara de quina cobla venien, de qui eren fills, etc.

Aquest fons documental el tenia Xavier Gironella. El seu avi i el seu pare es van encarregar de contractar les cobles que actuaven a la seva població, propera a Figueres. Fa poc va decidir regalar-la a la presidenta del Foment de la Sardana Pep Ventura, la citada Mauné, qui va cedir-la a l'Arxiu Comarcal.

D'aquesta manera es posa a l'abast de tothom, i de manera gratuïta, un arxiu fotogràfic molt interessant que pot ajudar investigadors, historiadors, músics i curiosos del món de la música, la cobla i la sardana.


Josep Loredo i Moner


Comentem la pàgina d'internet de Josep Loredo i la seva personalitat. Nascut a Amer el 22 de maig del 1954, és músic, saxofonista i tenora, i compositor. És deixeble, entre d'altres, de Pere Fontàs i Puig, Adolf Ventas i Rodríguez, Ricard Viladesau i Caner, Jaume Vilà i Figueras i Josep Colomer i Ribera.

L'abril del 2009 promogué l'Associació Salvem Susqueda, que maldava perquè no es fes una segona pedrera a la carretera d'El Pasteral al pantà de Susqueda. Va ensenyar a l'Escola de Música de Palafrugell i va escriure un mètode per a tenora, vàlid per a músics veterans, estudiants i mestres. El juliol de 2016 a l'aplec d'Olot es va retre un homenatge a la seva obra d'instrumentalista i compositor, i com a estudiós de la història de les cobles de Catalunya. Actualment actua com a tenora a la cobla La Principal d'Olot.

Anotem aquestes línies per parlar-vos del web de Josep Loredo, un ampli i completíssim treball sobre les cobles, orquestres i músics. Un minuciós estudi, en el qual es troba tota mena d'informació sobre la composició de formacions musicals; dades històriques, nom dels diferents components de cadascuna, fotografies, etc. Ho trobareu a: http://fotosformacionsmusicalsdecatalunya.blogspot.com/

Jordi Fosas, de Les

Preses, nou director

de La Fira de la

Mediterrània

de Manresa


Després de 19 anys amb el càrrec de director de l'Ésdansa, de les Preses, Jordi Fosas deixa com a testimoni de la seva tasca un llegat avalat no només per la qualitat de les propostes i els espectacles programats, sinó també per les xifres rècord assolides especialment en les darreres edicions.

Els seus plantejaments artístics han demostrat que la dansa d'arrel està viva i que cal reivindicar el seu paper en l'actualitat.

A hores d'ara encara no se sap qui serà el seu substitut com a director de l'Ésdansa.

El Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, com a entitat organitzadora del Festival Ésdansa, també deixa de tenir Jordi Fosas com a president, després de 23 anys en el càrrec al capdavant del festival Ésdansa, un certamen que ja té 36 edicions.

El relleu, assumit per la candidatura de Roger Casalprim, ha estat plantejat amb l'objectiu de donar pas als més joves de Marboleny i enfocar el projecte a través de noves idees i plantejaments regeneradors.

Jordi Fosas, nascut a Olot l'any 1976, comença a ballar dansa tradicional a l'edat de 14 anys. La seva afició, però, es converteix ràpidament en vocació i en professió. Des de 1996 ha estat president del Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny, entitat especialitzada en la recerca, formació, creació i difusió de la dansa d'arrel tradicional. Des del 2001 i fins a l'actualitat, ha assumit la direcció del Festival Ésdansa de les Preses, on també va ocupar el càrrec de gerent durant els anys 2006 i 2007. A més a més, des de l'any 2010 ha estat vicepresident de Festivals du Sud, Xarxa de Festivals del sud d'Europa de danses populars. En el mateix àmbit de la cultura popular, i durant deu anys, va ser secretari de l'Agrupació d'Esbarts de les Comarques Gironines.

Jordi Fosas també està relacionat professionalment amb el món de la producció de grans esdeveniments, com a soci cofundador i director-gerent de l'empresa La Caraba Produccions - serveis a la cultura SL, empresa especialitzada en la producció i serveis tècnics integrals per a esdeveniments.


Aplecs


Aquest proper diumenge, Bordils celebra el seu aplec de la sardana, que ells mateixos denominen «petit aplec», ja que es desenvolupa només a la tarda i amb 2 cobles.

El tradicional Aplec de la Sardana, tal com el celebrem a les nostres comarques, consta de sessions de matí i tarda o tarda i nit i hi prenen part 3 o 4 cobles. Una altra cosa són els Aplecs d'Ermita, on al redós d'alguna antiga esglesiola i seguint una tradició, un diumenge a l'any es reuneix la gent de la contrada i s'hi fa una missa, a vegades un dinar popular, i mai hi manquen les sardanes.

A les comarques lleidatanes i tarragonines, consta com a aplec qualsevol manifestació en alguna ermita, mentre que, aquí, diferenciem l'Aplec d'Ermita i l'Aplec de la Sardana.

A partir de diumenge que ve, aniran arribant els diversos aplecs a moltes poblacions de la nostra terra. Pel que fa a la zona de les comarques gironines, tenim: Celrà, 10 de març; Flaçà, 17 de març; Breda, 14 d'abril; Sils, 21 d'abril; Roses, 22 d'abril; Santa Coloma de Farners, 28 d'abril; Girona, 1 de maig; Lloret de Mar, 5 de maig; Tuir, 8 de maig; Caldes de Malavella, 12 de maig; Banyuls de la Marenda, 12 de maig; Figueres, 19 de maig; Perpinyà, 25 de maig; Sant Feliu de Guíxols, 26 de maig; l'Escala, 2 de juny; Andorra la Vella, 8 de juny; la Bisbal, 9 de juny; Toluges, 9 de juny; Campdevànol, 15 de juny; Anglès, 16 de juny; Llançà, 30 de juny; Banyoles, 6 de juliol; Olot, 14 de juliol; Ripoll, 21 de juliol; Ceret, 22 de juliol; Palamós, 21 de juliol; Sant Feliu de Pallerols, 28 de juliol;Ribes de Freser, 4 d'agost; Portbou, 11 d'agost; Sant Hilari Sacalm, 18 d'agost; Peralada, 25 d'agost; Encamp (Andorra) 1 de setembre; Argelés, 1 de setembre; Torroella de Montgrí, 15 de setembre; Malgrat de Mar, 6 d'octubre, i Tossa de Mar, 13 d'octubre.

A més cal anotar els tradicionals Aplecs d'Ermita, en diferents diumenges dins el decurs de l'any, que se celebren a Lloret de Mar (4), l'Escala, Tossa de Mar, Llançà, Ventalló, Caldes de Malavella, Terrades, Ripoll, Albons, Vilablareix, Olot...

Un cas curiós, en els Aplecs d'Ermita i seguint l'antiga tradició, són moltes les persones de la mateixa població i del redós que hi acudeixen cada any sens falta. En l'Aplec només de sardanes, els habitants de llur població hi solen mancar sempre, i els que ballen, majoritàriament, són de fora.

No hi ha hagut manera d'integrar cada població amb el seu propi aplec, quan en realitat és el dia de la festa major sardanista de cada poble.

Voldria, amb tota modèstia, anotar algunes coses que podrien ajudar a vincular la gent de cada lloc. En alguns aplecs es fan homenatges a músics, compositors... Molt bé, però per què no es dedica l'Aplec a entitats locals, esportistes, culturals, socials... Es podria demanar a algun compositor que escrigués una sardana dedicada a l'entitat corresponent.

Ara, per exemple, que el CF de Girona està en plena forma, una sardana que es podria denominar Futbol, Girona i sardanes, estrenar-la a la tarda del dia de l'Aplec, i demanar a algú vinculat a l'entitat corresponent que hi fos present per rebre el testimoniatge dels sardanistes envers aquella entitat.

Fora també interessant que es fessin exposicions del món de la sardana, si pogués ser amb temes locals i fins i tot promoure un concurs o una exhibició d'aparadors de comerços dedicat a la sardana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook