Algun o altre dilluns compro Le Figaro. Ho vaig fer el 25 de febrer. No m'havia adonat que el diumenge abans -el dia 24- el Papa clausurava «el cimal internacional que havia convocat per regular sobre el tema de la pedofília en l'Església». Els francesos s'atribueixen l'art de la «clarté», la claredat, un element previ de la veritat. Intentaré resumir el fons de la qüestió.

El diari dedica tres grans pàgines de paper lleuger al tema de la pedofília, intentant, amb un treball rigorós, resumir la trobada romana. Jean-Marie Guémois és l'enviat especial al Vaticà. El papa Francesc situa aquest «flagell» en el segon capítol de les seves consideracions: «Primer denuncia amb vigor el que considera com una causa del fenomen: la difusió de la pornografia. El flagell de la pornografia ha assolit proporcions terrorífiques, amb efectes deleteris sobre el psiquisme i sobre les relacions home i dona, així com entre ells i infants».

El Papa qualifica d'«inhumanitat» el fenomen a escala mundial que esdevé més greu i més escandalós dins l'Església. Sobre aquest punt, el Papa, diu el periodista Guénois, «veu sobre tot la influència de Satanàs». «La mà del mal», «el misteri del mal», perquè «no hi ha explicacions satisfactòries per aquests abusos sobre els infants», sinó «un abús de poder». L'editorial, signat per Etienne de Montety, ha de ser molt important, perquè és molt breu. S'intitula «Clarividència i purificació».

Tota la referència vaticana d'aquests dies de reflexió i d'estudi i de govern les resumeix Le Figaro amb el títol: «Clarividència i purificació». Hi afegeix la cita de Jesús de la pedra de molí al coll i al fons del mar... I les últimes paraules, a primera plana, i les últimes de l'editorial són: «Es demanen sacerdots sants». Només em faltava dir que l'article recent de Carles Ros Arpa, en aquest Diari, sobre pederàstia, és clar, profund, positiu, argumentat, joiós.