«Em poden regalar dues entrades per El Petit Príncep?» «No! Costen la meitat que aquest sopar. Paga-les», respon taxatiu, però sense perdre el somriure, Àngel Llàcer, director del musical. «Quina és la vostra cançó preferida?» I Manu Guix arrenca al piano amb una versió de Your song d'Elton John que fa encongir els cors. Tot això i molt més en un ambient amical i relaxat és el que ha ofert dissabte el Festimams amb Àngel Llàcer, Manu Guix (autor de la música d' El Petit Príncep) i el periodista Ricard Ustrell. 200 comensals han vingut a escoltar-los a l'hotel AC Palau de Bellavista de Girona, en un nou sopar d'humor i gastronomia d'un Festimams que no troba competència en el Madrid-Barça ni en la nit de carnaval.
Ustrell passa taula per taula per recollir les preguntes per escrit del públic que omple la sala. En una nit així d'especial, fins i tot un cambrer de l'hotel pot pujar a l'escenari i commoure l'audiència interpretant un dels temes d' El Petit Príncep. Tot regat amb bon vi i acompanyat amb una proposta gastronòmica de Raül Cuadras que tira de la qualitat de les primeres matèries (lluç de palangre i rodó de vedella). Entre riallada i riallada, descobrim que Eulàlia Lluch i Arnaldo Otegi són les entrevistes «més còmodes» que ha fet l'Ustrell. I a la pregunta «sou indepes?», cap dels tres vol revelar la pròpia ideologia: «Ho fem pel bé de la nostra feina», diu l'Ustrell, obsessionat a mantenir la imparcialitat. «Jo soc artista», tira pilotes fora Llàcer. Ah, i Manu Guix no sap l'himne del Girona. Per rematar-ho, un comensal pregunta a Llàcer si faria un petó a la seva dona. Els reis de la improvisació no desaprofiten una ocasió com aquesta. Ella puja a l'escenari i el petó és recargolat i amb llengua. «Seguiré essent gai», conclou Llàcer. Ja cap al final, l'Ester d'Arbúcies s'atreveix a fer realitat el seu somni: cantar Boig per tu acompanyada per Manu Guix al piano. Una nit per deixar-se anar. Bon paladar i bon humor. Som una gent privilegiada.
