05 de març de 2019
05.03.2019
Diari de Girona

Acariciar els nadons els protegeix neurològicament, segons un estudi

La investigació de la UAB s'ha dut a terme amb ratolins models de nounats prematurs

04.03.2019 | 23:52
Acariciar els nadons els protegeix neurològicament, segons un estudi

Acariciar i fer massatges als nadons els protegeix neurològicament d'adults, segons un estudi de l'Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona (INC-UAB), que ha conclòs també que l'estimulació sensorial millora el dany cerebral perinatal en ratolins. La investigació, que publica la revista Frontiers of Behavioral Neuroscience, ha demostrat que una mateixa lesió cerebral perinatal per hipòxia i isquèmia té efectes diferents en cada sexe, però que poden ser millorats per l'estimulació tàctil i propioceptiva -capacitat per sentir la posició dels músculs.

Entre d'altres coses, l'estudi ha conclòs que acariciar i fer massatges als ratolins en estadis primerencs de la vida va exercir protecció neurològica en l'etapa adulta, especialment en els mascles, en què la lesió es va reduir a la meitat. El treball ha estat liderat per Lydia Giménez-Llort i s'ha fet en ratolins models.

«Sabem que el cervell immadur dels nens prematurs, equivalent al dels ratolins quan neixen, està en major risc de dany hipòxic-isquèmic, i els nadons de sexe masculí són més susceptibles i responen menys a intervencions protectores o terapèutiques», ha assegurat Mireia Recasens, coautora de l'estudi.

L'estimulació sensorial es va aplicar des d'abans de patir la lesió fins al final de la infància, un període equivalent a nadons prematurs nascuts als set mesos de l'embaràs fins als dos anys. La manipulació va consistir a acariciar-los i fer-los massatges de manera tàctil i propioceptiva tres vegades, cadascuna durant vuit minuts, dues vegades al dia. Els resultats mostren que aquesta intervenció exerceix una notable protecció neurològica en els dos sexes al llarg de la vida, però és especialment positiva en el sexe masculí, segons les investigadores.

En aquest sexe, l'anàlisi histopatològica va mostrar un dany cerebral un 50% menor que en els ratolins no sotmesos a l'estimulació, mentre que en les femelles va ser d'un terç. La protecció neurològica en els dos sexes es va correlacionar amb millores en les capacitats funcionals, pel que fa als reflexos, i va permetre millorar els resultats de memòria.

Per àrees cerebrals, la regió involucrada en el control motor i l'aprenentatge i la memòria -el caudado-putamen-, va ser la que va registrar una major diferència en mascles, amb un 80% menys d'afectació. En femelles, la principal millora va ser la disminució, en un 66%, de l'atròfia del cos callós, que permet als dos hemisferis cerebrals treballar de forma conjunta i complementària.

L'estudi ha analitzat també per primera vegada l'impacte de la lesió cerebral perinatal per hipòxia i isquèmia i ha demostrat que, malgrat tenir la mateixa severitat, el dany condiciona de forma diferent les capacitats funcionals, neurològiques, cognitives i emocionals de cada sexe en les diferents etapes de la vida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook