08 de març de 2019
08.03.2019
Diari de Girona

Copenhaguen Aplec Internacional

L'Agrupació Mediterrània Dansa, de Figueres, i La Principal de l'Escala participaran a la trobada

08.03.2019 | 00:38
El frare Josep de Besalú.

Adifolk ja ha triat les entitats de cultura popular i tradicional que participaran a l'Aplec Internacional de Copenhaguen del proper mes d'abril. El món de la sardana i la cobla el representaran les colles de l'Agrupació Mediterrània Dansa, de Figueres; de l'Agrupació Tarragona Dansa, de Tarragona, i del Grup Sardanista Maig, de Barcelona. Pel que fa a la cobla, hi actuarà La Principal de l'Escala, així com la Cobla Catalana dels Sons Essencials.

En concret hi ballaran les colles Mediterrània Dansa, de la categoria Infantil; Nova Tarragona Dansa, de la categoria Juvenil i Maig i Xàldiga, que faran una barreja de dansaires de la categoria Juvenil i Gran. Totes aquestes colles tenen una activa participació al món de la sardana esportiva, a concursos de diverses categories, des de fa anys. A més a més, la participació de la colla tarragonina s'emmarca en les diverses activitats programades per a l'efemèride dels 40 anys de l'agrupació sardanista.

La Principal de l'Escala es va fundar els 1906 i, després de la seva desaparició, el 1957, es va recuperar el 2004. Ja ha actuat a l'exterior en ocasions anteriors, a indrets com Grècia o Suïssa. La Cobla Catalana dels Sons Essencials és coneguda no tan per tocar sardanes de manera pura sinó per la seva reinterpretació de la música per a cobla.

L'Aplec Internacional d'enguany manté l'esperit dels darrers anys: s'insereixi dins d'un altre festival més gran que se celebri a una població rellevant. Properament es desvelarà el programa exacte, però s'hi preveuen 3 ballades de sardanes, entre d'altres activitats.

Aquestà serà la 32a edició, i se celebrarà del divendres 26 al diumenge 28 d'abril i s'emmarcarà en el 48 Timer Festival de Norrebro, on la cultura catalana exercirà com a convidada.


Espai Ter


L'Espai Ter de Torroella de Montgrí torna a apostar per la cobla de cara a aquest any 2019. Serà a través del projecte Pioners, revolucionaris i contemporanis, amb la voluntat de difondre la nostra formació típica com a element clau de la cultura popular i tradicional catalana.

Així, presentarà «d'una manera oberta i desenfadada l'evolució de la cobla des dels seus orígens fins a l'actualitat a partir de 5 concerts». Seran amb les cobles La Principal de la Bisbal, celebrat el passat dissabte 2 de febrer; les propostes Metropol el dissabte 23 de març; Els Montgrins, el dissabte 23 de febrer, i Biflats, el dissabte 13 d'abril dins del Cicle Grans Orquestres, i la Cobla Bisbal Jove, el divendres 29 de març, dins de les propostes educatives de música adreçades escoles d'educació infantil i primària. D'aquesta manera s'ofereix un ampli ventall de possibilitats coblístiques, per a tots els públics.

Així, el concert d'Els Montgrins és Pere Rigau i els compositors torroellencs, com a commemoració dels 150 anys del naixement d'aquest autor fundador de la cobla-orquestra Montgrins. El programa es basà en obres d'autors locals, liderats per Vicenç Bou, i d'altres composicions molt conegudes. Aquesta proposta serví per il·lustrar els orígens de la cobla.

El Cicle Grans Orquestres vol explicar, a través de La Principal de la Bisbal i Metropol l'evolució cap a les cobles-orquestres per encabir-hi nous instruments i noves sonoritats per competir amb les influències musicals d'Amèrica com a formació festiva.

Biflats servirà com a proposta de cobla com a big band catalana, és a dir, com a formació que no només interpreta sardanes. Per això oferiran una actuació que proposa «farra i fanfarra» amb voluntat de diversió. El seus components l'integren músics de grups com Els Pets, Sau, La Principal de la Bisbal, Orquestra Internacional Costa Brava, La Flama de Farners, la Junge Deutsche Philharmonie, Dagoll Dagom o Comediants.

També es treballa la presentació de la cobla i les seves característiques a les noves generacions. Per això hi haurà una activitat educativa: Sssshhht!, de la Bisbal Jove, per explicar als nens les potencialitats de la cobla. Serà amb 2 sessions dins de les propostes educatives de música adreçades a escoles d'educació infantil i primària.

Amb aquesta programació l'Espai Ter torna a posicionar-se com un dels escenaris de referència que cada any programa un cicle centrat en el món de la cobla.


Aplec de Celrà


Aquest any l'Aplec de Celrà arriba a la 47a edició, el que significa molts anys i esforços per part dels organitzadors, destacant la tasca del Sr. Amores. Una de les característiques d'aquest Aplec és que es retransmeti per l'emissora local, de manera que tothom que ho vulgui del poble i que no hi pugui anar, pot seguir les interpretacions de les cobles per l'aparell de ràdio des de casa seva.

El lloc escollit és l'interior de la fàbrica, on hi actuaran en sessions de matí i tarda, les cobles, Ciutat de Girona, Mediterrània i Bisbal Jove.

S'estrenarà la sardana, l'escollida amb motiu del 50è aniversari de l'Agrupació d'Aplecs de les Comarques Gironines, amb el nom de 50 anys d'aplecs gironins de l'Antoni Mas i Bou. També s'interpretarà la sardana de Francesc Mas Ros Poble de Celrà.

Hi haurà, com cada any, un dinar popular i servei de bar.


Quaresma


Durant els dies de la Quaresma eren prohibits els balls. Fa uns cinquanta anys, aproximadament, no existien discoteques, sinó que els diumenge a la tarda, sobretot, es feien en els diversos pobles sessions de ball. Les orquestres i conjunts amenitzaven amb llur música la vetllada de tarda a nit.

Els balls eren prohibits i, per això, durant totes aquestes setmanes encara avui hi ha molt poques festes majors, ja que començaven a partir de la Pasqua florida o de resurrecció, amb la celebració dels Rosers.

Un dia sí es podia fer ball, era el 19 de març, Festa de Sant Josep i es deia Sant Josep trenca la quaresma. Això durà ben bé fins els anys 70.

En canvi, la sardana sí era permesa. A la ciutat d'Olot hi havia una sala de ball molt reconeguda denominada La Indústria, que portava, cada diumenge, les més famoses orquestres i conjunts per fer el ball. I, els diumenges de Quaresma venien, potser els mateixos components, però en formació de cobla per interpretar les sardanes. En aquells anys, pràcticament les cobles soles no existien, tots eren Cobla-Orquestra i així podien desenvolupar la seva feina segons requerien les circumstàncies. Els intèrprets de tenora i tible tocaven el saxo o el clarinet, alguns tocaven el piano o amb el seu defecte l'acordió.

L'Església sempre havia estat en contra dels balls de parelles, que els considerava pecaminosos, no així la sardana. El frare caputxí Josep de Besalú (Josep Tremoleda Barrosa), escriví: «Coneixem moltes de les nostres danses populars de la nostra terra, tan rica de tradicions i costums patriarcals, però, criem que, des de la sardana, la dansa príncep de Catalunya, fins al més ingenu i senzill dels ballets, tots podrien resistir el més escrupolós anàlisi a la llum de les normes donades pel mestre dels moralistes, Sant Antoni Maria de Ligori».

Un altre frare, de Madrid, Fray Ignacio, en un altre aspecte, i sota el seu punt de vista retrògrad, probablement per ser la sardana cosa catalana, afirmava: « La inmensa mayoría de los jóvenes de ambos sexos, hoy exaltados y apasionados sardanistas, son elementos que jamás hubieran dado al baile, ni salido del cerco recatado de sus familias, de su actuación piadosa en las asociaciones católicas de no ser atraídos por el 'aspecto catalanista' y moderno de sí del baile de la sardana. De modo que en este sentido o concepto del baile de la sardana a Cataluña, para las familias? para la moral y para la iglesia es muy dañino».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook