La presidenta del Comitè d'Estudis de Gènere de l'Associació Europea de Sociologia, Lise Widding Isaken, aposta pel feminisme «radical», un fenomen transversal que busca canvis que beneficiïn tota la societat, davant el feminisme «liberal», al qual confereix una connotació de classe social. La sociòloga noruega, que ahir va participar al Palau Macaya de Barcelona al cicle de diàlegs ciutadans de "la Caixa", va parlar sobre els nous reptes per a les dones a la societat actual i cap a on evoluciona la societat europea.

Per Widding existeixen dos tipus de feminisme amb estratègies diferents, «un és el feminisme corporatiu o liberal, que busca trencar el sostre de vidre perquè les dones puguin accedir a càrrecs directius, i un altre és el feminisme radical, que busca el canvi per a tota la societat defensant els drets universals i que representa el 99% de la població». Aquesta divisió, assegura la sociòloga, respon a la divisió de classes que existeix a la societat, i ha defensat que «és important donar suport al 99% de la població i, per tant, abonar el feminisme radical, que inclou tots els tipus de dones i homes».

Segons el seu parer, aquest feminisme radical «busca crear una societat amigable per a dones, homes i nens», per la qual cosa «no hauria de causar terror, ja que defensa els drets universals». «No entenc per què una societat amigable i inclusiva hauria de ser aterridora», destaca la sociòloga. «Crec que hauríem de tenir una societat que sigui amigable per a tots els ciutadans, una societat amiga del pare, de la mare, de la dona i dels fills, una societat en la qual puguem desenvolupar-nos com a ciutadans i participar en les nostres democràcies locals i ser persones més orientades al públic», indica.

Widding insisteix que les dones han de treballar juntes per millorar els permisos de paternitat i maternitat i per facilitar als pares i mares participar al mercat laboral, alhora que s'ha mostrat partidària que el moviment feminista inclogui en la seva lluita els homes. La sociòloga també advoca per l'educació gratuïta de 0 a 3 anys, cosa que permetria «disposar d'institucions públiques de cura infantil perquè els nens estiguin segurs i tinguin una bona qualitat d'educació», i facilitaria la conciliació.