La Fundació Tàpies inaugura per als propers mesos dues exposicions, una instal·lació del cineasta Albert Serra, Roi Soleil, que es projectarà fins el 16 de juny i una dedicada al pintor Antoni Tapies, Certeses sentides, que es podrà veure fins el 29 de setembre.
D'aquesta manera, el centre recupera una exposició del pintor que va fer entre els anys 1991 i 1992, en què recollia obres de Tàpies fetes sobre el material tèxtil sintètic que feia servir per protegir el terra del seu estudi. A la mostra actualitzada, s'hi afegeixen tres obres més i s'acompanyen d'una sèrie d'escultures de bronze i de terra xamotada. Per la seva banda, la instal·lació de Serra consisteix en la projecció d'una performance sobre la mort del rei Lluís XIV. «Per entendre Tàpies l'has de veure al costat d'altres artistes», exposa el director de la Fundació Tàpies, Carles Guerra sobre la combinació dels dos projectes.
També, el cinema
«El fet de combinar un bloc de Tàpies amb un projecte de Serra subratlla el caràcter de la fundació», explica Guerra. Al seu parer, Serra havia de tenir un projecte «d'artista», no només de cineasta, a la Fundació Tàpies com un dels noms més destacats de l'escena contemporània. «Com Tàpies va voler, una fundació que no fos un mausoleu personal, sinó un lloc on entaular contacte amb les produccions més crítiques i recents», apunta Guerra.
El cineasta Albert Serra assegurava ahir que Roi Soleil, una gravació de 62 minuts sobre l'agonia del rei Lluís XIV, és una peça «adequada per ser exhibida en aquest context museístic». Es tracta d'una performance feta a la galeria Brandao de Lisboa durant vuit dies en la qual l'actor Lluís Serrat interpreta les últimes hores del rei Sol.
En aquest sentit, Serra considera que la gravació és «l'altra cara de la moneda de la pel·lícula La mort de Lluís XIV, ja que assegura que amics seus li van dir que el film era «massa convencional». «Doncs ara veureu», va respondre'ls, i per això ha creat una aproximació «més radical» als últims moments del monarca.
La sala de projecció és acompanyada d'una sala complementària que el cineasta entén com una habitació de «quarantena», on els espectadors «s'han de purificar» de «tota la merda» que han estat veient els últims mesos. El director de cine assegura que malgrat haver estat en els vuit dies de rodatge de la performance, no va veure «res del que després veia en les imatges». Aquesta és la conclusió del seu treball: «És gràcies al potencial de la càmera que permet revelar unes coses que l'ull humà és incapaç de veure», explica Serra.
