L'arribada a la Península Ibèrica de grups de pastors de les estepes de l'Europa de l'Est fa entre 4.000 i 4.500 anys va reemplaçar aproximadament el 40% de la població local i gairebé el 100% dels homes. És un dels principals resultats d'un estudi internacional coliderat per l'Institut de Biologia Evolutiva i la Univeristat de Harvard, i impulsat pel National Institute of Health als Estats Units i per «la Caixa» que abasta els últims 8.000 anys d'història de la península. Els investigadors han conclòs que durant una etapa d'uns 400 anys es va fer aquest relleu, tot i que les dades genètiques no poden indicar clarament si va ser un procés «dramàtic» i violent o si, per contra, va respondre al fet que les dones ibèriques locals preferissin els nouvinguts d'Europa central en un context de «forta estratificació social».

Una altra conclusió de l'estudi és que la genètica dels bascos actuals a penes ha canviat des de l'Edat de Ferro, fa 3.000 anys. Al contrari del que apunten algunes teories que situaven als bascos com els descendents dels caçadors mesolítics o dels primers agricultors que van viure a la península ibèrica, els resultats del treball mostren que la influència genètica de les estepes també va arribar al País Basc. Per contra, a penes presenten influències de migracions posteriors com els romans, els grecs o els musulmans, de les quals van quedar aïllats.

L'anàlisi del mapa genètic mostra profundes modificacions de població en la península ibèrica en els períodes més recents. Els fluxos provinents del Mediterrani oriental (romans, grecs i fenicis) havien reemplaçat l'ancestralitat ibèrica quan va començar l'edat mitjana i, per tant, les migracions que van continuar tenen una gran força en la formació de la població mediterrània durant aquest període.

I és que, allotjada entre dos continents, la Península Ibèrica ha estat lloc de pas per a un gran nombre de pobles que en els últims 8.000 anys hi han deixat la seva empremta. Ara, el major estudi d'ADN fet fins avui revela fins a quin punt alguns d'aquests pobles van modelar el genoma ibèric.

La investigació, publicada a Science, ha estat coordinada per David Reich i Carles Lalueza-Fox, genetistes de la Harvard Medical School i de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de Barcelona, respectivament, i realitzada per 111 científics dels EUA i Europa, que han analitzat 403 genomes antics de la Península Ibèrica, fet que suposa una de les col·leccions de dades més completes de tot Europa. A més, 271 genomes de l'estudi no havien estat analitzats abans i la majoria són dels últims 4.000 anys, període poc estudiat fins ara amb ADN antic i que aporta informació inèdita des de l'Edat del Bronze fins a l'Edat Mitjana. Entre el material estudiat n'hi ha d'Empúries i d'un jaciment visigot gironí.