El mercat de productes halal no és una moda, sinó un negoci a l'alça. Així ho certifica el departament d'Acció de la Generalitat, que assenyala que l'Instituto Halal ha certificat a dia d'avui 78 empreses a Catalunya. Disposar del segell halal és condició indispensable per vendre en aquest mercat, i la certificació segueix uns procediments equiparables als de molts altres segells.
Halal és un terme àrab que fa referència al conjunt de pràctiques permeses i lícites per l'Alcorà», assenyala Muhammad Escudero, director del departament de Certificació de l'Instituto Halal. Així doncs, que un producte sigui halal significa que és lícit, autoritzat, ètic i no abusiu segons la religió musulmana; un concepte que va lligat al de «tayyib», que fa referència a allò que és bo i saludable. En canvi, el seu antònim és el haram, és a dir, tot allò que és abusiu, que no és lícit ni és saludable.
Perquè un aliment sigui considerat halal s'ha d'ajustar a les ensenyances de Mahoma, de manera que no pot tenir cap rastre de porc ni d'alcohol, ni tampoc substàncies intoxicants o d'origen dubtós, assenyala Escudero. A aquests requisits se'ls han de sumar els sanitaris, que són els que habitualment ja pertoquen al sector alimentari. A més, el producte halal ha de mantenir les seves condicions al llarg de tota la cadena de producció, de manera que és imprescindible que es pugui demostrar, a través d'un segell, que el producte no ha estat «contaminat», per tal que el consumidor final en tingui totes les garanties. Durant el procés es verifica que l'empresa coneix la norma i té en compte totes les exigències. A més, s'ha de certificar tant l'empresa com el productes en un procés que es renova de forma anual.
El 20% de la població mundial
Tot i que els productes halal s'estenen cada vegada a més àmbits, l'alimentari continua essent l'estrella: sense anar més lluny, l'any 2016 va moure 1,2 bilions de dòlars. Però tot i que és un concepte especialment important per a l'àmbit alimentari, cada vegada pren més rellevància en altres àmbits com la cosmètica, el turisme o les finances. I és que en aquests moments, els musulmans representen el 20% de la població mundial i van amb tendència a l'alça: hi ha 57 països de majoria musulmana al món, però a d'altres països com França o l'Índia, on no són majoria, també hi ha un mercat important.
De fet, la majoria de musulmans viuen en països emergents. Alguns d'aquests països importen entre el 60 i el 70% dels aliments que consumeixen, segons Tomás Guerrero, director de l'oficina de Madrid de l'Instituto Halal. De fet, Espanya és un dels principals proveïdors d'animals vius, una circumstància que Guerrero veu com una feblesa. «S'exporten els animals vius perquè no hi ha prou escorxadors halal i això té l'inconvenient que estem perdent el valor afegit, deixant que la carn es processi directament als països de destí», assenyala.
