16 de març de 2019
16.03.2019

INSCRIPCIÓ | JORNADA ESPORT I SALUT

Viure «EN SORTIDA»

16.03.2019 | 02:11

El títol mereix un comentari. Mereix tot un article perquè en tres paraules hi ha un missatge potent, actual, profundament humà i evangèlic. És una aspiració de plenitud, un ritme vital que omple de goig i que tothom està en condicions de transmetre. «Viure en sortida» és una imatge atlètica, almenys esportiva. Els corredors de velocitat, a les pistes, es concentren tot ells per llençar el seu cos com una fletxa. No queda res enrere. Tot és projectat endavant. Tot és donació. És el que el Papa Francesc anomena «viure en sortida».

En un llenguatge més corrent vol dir donar a la nostra vida, tota, un tremp d'entrega als altres, fidels a la línia d'Amor marcada en l'Evangeli. Per sortir amb magnanimitat cap a Déu i els altres, com la plenitud de Crist al servei del món sencer. La idea del Papa i la seva expressió actual és fruit d'una llarga tradició a l'Església. És un tret d'humanime cristià ,que Sant Tomàs recull d' Aristòtil. Es tracta de la virtut de la «magnanimitat». «Magno» significa «gran». En el nostre món, a tots els nivells, s'observa molta petitesa d'ànim. Viure, tenir, acaparar, subsistir, jo, el meu entorn, els meus problemes.

Tomàs d'Aquino diu que la virtut de la magnanimitat és una part de la fortalesa. Cita Séneca : «Seràs magnànim, sinó no busques els perills com un temerari, ni en tinguis por com un tímid». El primer acte de magnanimitat és l'acceptació i l'adoració de Déu. Més «Magnus» que Déu, no hi ha res. El rendir la intel·ligència i el cor a la realitat de la grandesa infinita de Déu, disposa el cor cap a una entrega que «pot suscitar una cadena de transformacions que poc a poc canviaran el món. El Cos i la Sang de Crist se'ns donen per a què nosaltres mateixos siguem transformats» ( Benet XVI).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook